Som cugula
L’estiu té el poder de dispersar les amigues. Mentre les unes viatgen, les altres se’n van a les segones residències; ja sigui a la muntanya o vora el mar. Només quatre mal comptades coincideixen, un dia o altre, a Lleida.
A la trobada d’aquesta setmana, la Mercè vessa alegria pels quatre costats. Ja és padrina. El seu fill és pare d’una nena. No es cansa d’explicar com n’és de bonica la criatura. La satisfacció li ha dibuixat un somriure als llavis que no es desdibuixa ni per mal de morir.
Tanta explicació i tanta alegria acaben amb la paciència de la Carme. Ella que, en lloc de nets, té dos mastins dels Pirineus, més grans que bona part del seu pis. Cada cop que fan cap a casa seva la treuen de polleguera. En escoltar la Mercè, a banda del grat que sempre ha tingut per la provocació, no pot evitar sentir també una mica de gelosia. Cansada de tanta satisfacció empalagosa, exclama: “O sigui, has tingut cugula!”
La Júlia la reprèn: “D’antuvi s’ha dit que a la mare que Déu vol bé, una filla li dona primer. A més, creus que en ple segle XXI has de parlar com si ens trobéssim als inicis del segle passat?”
La Mercè no entén res i amb cara d’interrogant pregunta de què parlen. La Júlia li explica que en la seva infantesa, al poble, quan en una casa naixia un nen tot era una gran alegria, mentre que quan naixia una nena es deia que havia nascut cugula. Una herba dolenta que creix entre el blat i l’ordi i que costa molt d’extingir. De fet, sembla que només es pot acabar amb fitosanitaris específics.
Aleshores la Júlia, amb cara de prunes agres, es dirigeix a la Carme dient que la cugula és una planta forta, que creix sola sense necessitat de ser sembrada. I que, per molt que se la consideri una mala herba, gaudeix de força propietats. Les seves infusions i banys serveixen per calmar èczemes, picors i irritacions cutànies. També ajuda a regular l’excés de greix, tancar els porus i eliminar líquids de l’organisme. El seu alt contingut de fibra ajuda el trànsit intestinal. A més és rica en ferro, calci, magnesi, fòsfor i vitamines del grup B.
L’Emi, adonant-se del caire de la discussió, tanca el tema dirigint-se a la Mercè: “Jo et felicito per la neta perquè, com diu la dita, «vingui d’on vingui el vent, de la dona siguis parent». I, per acabar, visca la cugula!”