Falsterbo

Amb el nom d’aquesta població del sud de Suècia d’on provenia una amiga de Joan Boix identifiquem un dels grups amb una trajectòria més llarga, coherent i fecunda de la música en català. Eduard Estivill i Joan Boix, que havien realitzat sengles estades d’estudis als Estats Units i s’havien amarat de l’esperit del folk, van emprendre junts un camí artístic l’any 1967 que prenia precisament el folk com a punt de partença. Aviat s’hi va afegir Amadeu Bernadet i van ser coneguts com a Falsterbo 3. El servei militar de Bernadet i una malaltia de Boix van comportar canvis en la composició del grup, singularment amb la incorporació de Montse Domènech i en diferents etapes d’Isidor Marí i Jordi Marquilles. Són molts els moments de gran projecció de Falsterbo amb cançons mítiques com Paf, el drac màgic o el disc Cor de crom. La travessia iniciada l’any 1967 es va tancar amb un memorable concert de comiat l’any 2023 al Palau de la Música Catalana. Un viatge a través de la cançó popular arrelada al país i en diàleg amb altres tradicions que Miquel-Lluís Muntané reflecteix al seu excel·lent llibre Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo. Muntané ens hi ofereix l’oportunitat de resseguir i reviure els episodis més rellevants d’aquests més de cinquanta anys de Falsterbo. I ho fa ajudant-nos a desxifrar les claus que ens permeten valorar millor l’aportació magnífica que el grup liderat per Eduard Estivill ha fet a la nostra música, des d’uns inicis coincidents amb Els Setze Jutges i la Nova Cançó, moviments més propers a la cançó francesa, o la col·laboració amb l’anomenat Grup de Folk, a l’emergència de fenòmens com el del rock, la música electrònica o les noves veus. Muntané ens hi parla de la participació de Falsterbo al recital al Parc de la Ciutadella de 1968, del Festival de Música Tradicional i Popular i el Centre Artesà Tradicionàrius... A les pàgines finals del volum fa un encertat apunt sintètic sobre la contribució a Falsterbo dels seus principals protagonistes: “la passió de Joan Boix, la personalitat d’Eduard Estivill, el compromís d’Amadeu Bernadet, la sensibilitat de Montse Domènech, la saviesa d’Isidor Marí i la polivalència de Jordi Marquillas.”