Entenguem-nos per amor

En un món on els lideratges agressius i els conflictes bèl·lics proliferen, missatges com aquest, que trobem al Llibre d’amic e amat de Ramon Llull, conserven plenament el sentit i la necessitat. Autor fundacional de la literatura en català, que va construir una obra impressionant per la seva ambició intel·lectual i espiritual, però també per la intensitat vital que hi transmet, continua esdevenint una figura d’una força insòlita, amb una projecció que va més enllà del nostre àmbit lingüístic. Alguns dels seus textos, com l’esmentat Llibre d’amic e amat o el Llibre de les bèsties han aconseguit una difusió, també avui, extraordinària. Ara s’ha publicat un volum exquisit de Vicenç Llorca, que, partint de fragments triats del Llibre d’amic i amat, hi aporta tot un seguit d’apunts i comentaris que ens ajuden no tan sols a desxifrar el significat inicial del text lul·lià, sinó que ens el contextualitzen en el present. Poeta, novel·lista i assagista d’una solidesa i d’una qualitat indiscutibles, Llorca no fa a Entenguem-nos per amor un exercici erudit d’intenció arqueològica, sinó que ens ajuda a penetrar en l’essència de Llull i ens hi fa d’intèrpret. Al pròleg evoca les seves primeres lectures lul·lianes i l’origen i la naturalesa del Llibre d’amic e amat, pensat per acompanyar l’experiència d’ermitans i on ressonen la tradició bíblica o el misticisme sufí i hi emergeix una aproximació a la condició humana que parteix d’un principi amorós i de l’arraconament de les inclinacions materialistes. Davant de l’escepticisme dominant, Vicenç Llorca afirma: “Llull presenta una claredat d’esperit que esborrona en el marc de la confusió espiritual del segle XXI: liquida la distància entre la humanitat i la divinitat”, entre “l’amic” i “l’amat”. Ramon Llull ens ensenya a “mirar amb amor.” Llull escrivia molt i ho feia per comprendre, per estructurar el seu pensament, però ho feia en una confluència fascinant de reflexió exigent i d’emoció radical. Partint de Llull, Llorca expressa la convicció que “la pietat és el motor de la humanitat” i que “La música és un llenguatge diví perquè crea una forma de l’amat en l’ésser humà. El fa present. L’art divinitza la visió humana.” Segons Llorca, Ramon Llull ens mou a “viure sempre enamorats de viure”, a la confiança i a l’esperança.