Per passar l’estiu
No em cansaré de repetir que no ha hi ha adscripció territorial per a la literatura perquè pertany a la llengua en què és escrita. Però sí que n’hi ha per als seus autors, i ho dic perquè m’agrada de reivindicar-los, els que ens sentim més nostres, aquests que la seva proximitat, entesa més emocional que geogràfica, fa que ens sentim més autoritzats per recomanar ni que no ens hi endinsem amb atribucions abusives de crítics, en la seva obra. I reivindicar-los i recomanar-los, els que ja he llegit, no només per sant Jordi, sinó també per sant Joan, que torna a ser, en tant que porta oberta a l’estiu, una bona temporada per llegir novetats i rellegir autors llargs de ficcions: la lectura per oci, el plaer de llegir. Entre els nostres, de la capitana de la investigació, més enllà de la novel·la negra, Montse Sanjuan, que, amb un títol tan ben trobat, presenta La nosa, una novel·la de protagonista amb una vida no gens fàcil que commou qualsevol lector; és ben bé un relat que evidencia que la literatura feliç no té història. Però en canvi, tot i ser literatura personal, sí que en té La mort de l’altre de Teresa Ibars, de relat, perquè parla d’aquells seus traspassats que treuen una guspira al gresol de la seva emotivitat, de com vivim dols i records, de propis i estranys, amb l’encert d’haver fet de la persona d’en Dawda un personatge de ficció. I també entre la ficció biogràfica, el primer títol de Montse Vendrell, Sabó de casa, que ha fet entrada de cavall sicilià en el món editorial. Un llibre ben guionat per a una sèrie televisiva. I novel·la negra, que continua amb títols com Culpables, de Marta Alòs, A boca de fosc, de Joan Cal, i amb crims basats en fets reals com Els crims de la mel de Pep Coll, basat en un crim principal ocorregut al Pallars l’any 1953 i, de la prosa sempre sòlida d’Anna Sàez, L’enverinadora, tot un seguit de crims comesos en un espai que permet a l’autora un relat entre l’autoficció i la crònica periodística que imanta el lector. I entre el gris i el negre, El captaire, de Josep Vallverdú, que fa de tan bon llegir com la trilogia de Miquel Lladó, Els camins de la por, en edició d’Eduard Batlle. Els llibres, que en tots els gèneres ens donen vernís per civilitzar-nos i són un camí per al qual hem de voler transitar. Sempre.
