Gribouillisme..., quèee?
Què en diria vostè d’un individu que, per por de la pluja es llença al riu? O d’un que per tal d’escapar d’un incendi s’amaga dins d’un forn encès? El títol respon al nom d’un personatge de conte francès: Gribouille, que sempre es precipitava en problemes i dificultats més grans dels que provava d’evitar, i alhora també caracteritza un fenomen psicològic ben trist: el d’anticipació ansiosa d’un mal, la qual provoca allò mateix que preveu inevitable.
Hi ha persones grans que, com que ens fa mal la cama, ja ens captenim com invàlids i ens quedem prostrats al sofà, tot queixosos. Mentrestant, amb el comandament de la tele anem canviant els canals, i diem a tothom que som mig paralítics; altres, com que ja són una mica durs d’orella, paren d’escoltar. I així, les funcions que anem abandonant, a base de no exercir-les, es degraden i perden. A força de fer-nos els malalts, acabem sent-ho. Per això molts vells acabem sent, justament, cecs i sords i impotents; i encara rancuniosos, venjatius i desesperats. Com si ens vengéssim d’algú (la vida, els familiars...) exagerant la nostra impotència. A les residències de gent gran es veu: com que alguns hi són (o s’hi senten) abandonats, ells mateixos s’abandonen i rebutgen fer res, ni el més petit esforç, i al final acaben enllitats sense necessitat.
Per tot plegat, els qui ja “tenim una edat”, sabem que si no ens volem enfonsar en la vellesa, ens hi hem d’enfrontar. Ja sabem que no ens recuperarem tan ràpid com abans de qualsevol esforç i que, encara un d’excessiu, segons com, ens pot resultar fatal, especialment si és un d’aquells que fem a la taula, més que no pas al llit. Sabem també que una caiguda o una malaltia seriosa poden ser les penúltimes, però això no ha de fer-nos pas desdir –més per por que per prudència– d’intentar, no pas viure pel damunt del possible, sinó simplement viure.
No podem quedar-nos tot el dia a casa, enclaustrats entre quatre parets, només perquè si sortim a passejar ens faran mal les cames o ens doldrem de l’artritis de les articulacions. Que no teníem agulletes quan, de més joves, fèiem un esforç? Rellegeixi, sisplau, El vell i la mar de Hemingway i pensi, si encara no ho ha fet, que lluitar contra el declivi no l’evita, però sí que ajuda a ralentitzar-lo.