Coco Chanel i els seus amics

El Centre d’Art d’Escaldes-Engordany d’Andorra presenta l’exposició Coco Chanel i els seus amics, que fa palesa la proximitat que la dissenyadora tenia amb els grans artistes del seu temps: poetes, músics, pintors i escultors. Chanel no va tenir una formació cultural que expliqués aquestes amistats tan exquisides, sinó que va fer-se a si mateixa com a dona, com a dissenyadora de moda i com a promotora de les arts. Una dissenyadora genial en un moment donat a la genialitat. Chanel va patrocinar els espectacles de Diaghilev, la música d’Igor Stravinski. Una de les persones que va introduir-la en aquest món de l’alta cultura va ser Misia, la dona del pintor català Josep Maria Sert. El matrimoni Sert vivia els ambients més elitistes de l’aristocràcia europea i varen acollir Chanel en circumstàncies que els agermanaren, inclosa la invitació a Venezia que tant va reconfortar Chanel. Misia, que coneixia bé Diaghilev, Cocteau i Picasso va presentar Chanel a Picasso en el moment que preparaven Parade. Chanel s’apassiona pels ballets russos i aquest món barroc del pintor Sert es fa visible amb la decoració del seu famós apartament de la rue Cambon. Chanel coneix Diaghilev gràcies a Misia i Sert i mitjançant Jean Cocteau, una de les seves grans amistats, comença a treballar en el disseny de vestuaris pels ballets, com a Le train bleu, on Picasso realitza el teló i la música, Dario Milhaud. L’any 1926 Cocteau va demanar-li de nou els vestits per al seu Orfeo. Picasso i Cocteau centren aquest període posterior a la Gran Guerra del 14 i Dalí ho farà en plena II Guerra Mundial. Chanel tenia una propietat a la Costa Blava, La Pausa i havia convidat Salvador i Gala Dalí una temporada a la seva finca, on Dalí pinta quadres coneguts i preparen un projecte de ballet, dedicat a la mort de Ludwig i música de Wagner. Chanel s’apassiona novament per aquest espectacle que finalment s’havia de dir Bacchanale i que va frustar-se per causa de l’inici de la Guerra. En aquestes circumstàncies, Chanel va conèixer i enamorar-se d’un artista català, Apel·les Fenosa, que va retratar-la i comprar-li obres. Chanel s’estimava més l’escultura que la pintura. Al seu apartament de la rue Cambon hi havia una petita pintura de Dalí, d’una espiga, però a més dels seus famosos paravents orientals, tot eren volums, escultures, objectes i llibres. Chanel no dibuixava els seus vestits, sinó que els creava directament damunt les models o els maniquís, com si fer un vestit fos semblant a fer una escultura. La col·lecció de llibres de Chanel va ser encarregada al poeta Reverdy, que va ser també la seva parella al llarg d’ anys. El món d’aquesta alta cultura va influenciar molt la personalitat i l’obra de Chanel. La proximitat de Picasso i de Cocteau, o de Salavdor Dalí o de Fenosa. Els ambients viscuts amb Misia i Josep Maria Sert educaren la seva mirada, tot sabent detectar formes i situacions de gran bellesa. Òbviament, malgrat la bohèmia d’aquests artistes, el món que omplien era el de la gran Europa aristocràtica que començava a ensorrar-se. Chanel va saber captar aquest esperit i el va traslladar a les seves joies, vestits i perfums, que condensaven aquesta condició sublim i que ella va saber dur als objectes quotidians.