El 21-D ens hi juguem molt, i els lleidatans, més

Fa pocs dies vaig prendre la decisió de fer un pas endavant i formar part de la candidatura de Junts per Catalunya, la llista del President. Vivim moments excepcionals que demanen decisions excepcionals. Així ho vaig entendre quan se’m va demanar ara fa pocs dies, convençut que només podem recuperar la nostra dignitat i el nostre futur des de la unitat, amb una llista excepcional, de caràcter transversal i que superi l’esquema dels partits.

La política ha estat molt present a la meva vida personal i professional, tot i que no l’he exercit mai des de la militància. Segurament perquè sóc dels que sempre ha defensat que la política no ha de ser patrimoni exclusiu dels partits. El meu compromís cívic sempre s’ha emmarcat dins l’àmbit associatiu, especialment en el camp de la cultura, posant en valor el paper de la societat civil com a motor de transformació i millora de la societat. Des de la Fundació Orfeó Lleidatà, una entitat històrica que s’ha obert a la ciutat i el territori des del compromís social i el treball en xarxa. I més recentment des de la Plataforma d’Entitats Culturals, un espai divers i plural des del qual s’ha generat una unitat d’acció inèdita dins el sector cultural lleidatà que ha permès assumir reptes importants. Des de la defensa de l’ús del català al nostre ajuntament fins al que ens ocupa des de fa anys i que torna a ser de trista actualitat, la defensa del Museu de Lleida. Lamentablement el museu i la col·lecció de les 44 peces procedents de Sixena que acull tornen a ser l’epicentre d’una gran tempesta política i mediàtica a les portes d’unes eleccions transcendentals per al nostre futur. Unes eleccions imposades en el marc del 155 que no són ni poden ser normals. Unes eleccions que entre altres coses, no poden ser per escollir nou president perquè de president ja en tenim. Unes eleccions que es convoquen amb presos polítics, exiliats i un govern destituït. I on ara, en aquesta festa esperpèntica del 155, també s’hi ha afegit el ministre Méndez de Vigo amb la seva decisió de precipitar el desenllaç d’aquesta escandalosa història, amb el Museu de Lleida com a trist protagonista.

La història d’un abús que ve de llarg però que pren una dimensió inesperada amb l’ordre d’execució provisional que obliga a traslladar unes obres que són propietat de la Generalitat, sense una sentència ferma, sense esperar la resolució dels recursos pendents i trencant una unitat museística que des dels àmbits tècnics i acadèmics es considera un despropòsit monumental. Un abús que pren dimensions escandaloses i humiliants amb la utilització del 155, on un cop més, el binomi justícia i política van de bracet per fer complir sentències injustes aprofitant el desmantellament de les nostres institucions.

Davant aquesta crítica situació és imprescindible recuperar el paraigua del nostre govern i del nostre president si volem evitar que les obres de Sixena marxin definitivament del Museu de Lleida. En depèn el futur d’un museu que no només acull el nostre patrimoni, sinó també el relat de 800 anys d’història comuna a la qual no hi volem renunciar.