Agroseguro, una eina única però millorable

L’etapa de la pandèmia va servir perquè molta gent descobrís allò que molts d’altres ja sabíem: que el primer sector (pagesia i ramaderia) és un sector essencial, i que, com a tal, se l’ha de cuidar, protegir i potenciar, perquè no ens podem permetre estar sense ell. És el que té això de ser “essencial”. El cert és que han passat cinc anys des d’aquells dies de confinament, mascaretes, bons desitjos i “ens en sortirem” i aquest primer sector continua sent l’ase dels cops. La darrera prova l’estem tenint aquests dies, arran de la pedregada que les nostres comarques van patir el Dissabte Sant. Durant una visita a una finca d’Alcarràs, acompanyat del seu alcalde, Gerard Companys, vam poder comprovar que aquesta inusual i potent pedregada que va afectar 40.000 ha va deixar molts fruits i cereals malmesos. I no cal ser gaire aventurat en pensar que una part important del sector de la fruita i del cereal quedarà molt tocat.

Vagi per davant la meva solidaritat amb els afectats per aquest desastre natural. El que molta gent no sap, i aquest és un problema que hauria de preocupar les administracions i el sector, és que gran part d’aquest desastre no està assegurat.

Agroseguro és l’entitat pública-privada formada per l’Estat (ENESA i Ministeri d’Agricultura), les comunitats autònomes i un conjunt d’asseguradores privades, que s’encarrega de gestionar les assegurances agràries combinades a Espanya, com la pedregada que ens ocupa. Però no és el cas ja que, actualment, només estan assegurats un percentatge molt baix dels quilos que potencialment podrien produir aquests camps de fruiters afectats. I m’explicaré.

Posem el cas d’un pagès que té, per exemple, una finca de presseguers o de pereres, i que considera que pot produir, posem per cas, uns 35.000 quilos de fruita. Doncs al mes de febrer, que és quan Agroseguro comença la campanya d’assegurances, només permet fer l’assegurança que se’n diu d’explotació de gelades i de pedregades (fred més pedra). A l’hora de valorar per quants quilos es pot assegurar la finca, Agroseguro revisa els històrics de les collites dels darrers anys –en què potser s’ha patit alguna afectació de gelada i/o pedregada que han reduït les collites– i et limita els quilos que es deixen assegurar.

D’aquesta manera, tant se val que tu demanis assegurar 30.000 o 35.000 quilos, perquè Agroseguro només te’n deixa assegurar 8.000 o 10.000, i en 10.000 es queda! Davant d’això, només et queda l’opció de mirar al cel, resar i esperar que s’obri l’assegurança que se’n diu “complementària”, que sí que et permet assegurar tots els quilos que vols. El problema és que aquesta assegurança complementària, que va més encarada a la pedra, s’acostuma a signar en funció del quallat de la fruita i es formalitza entre finals d’abril i tot el maig. Recordant que les pedregades acostumen a produir-se als mesos de juny, juliol i agost. Ningú s’esperava una pedregada d’aquesta intensitat i afectació el 19 d’abril, com ha estat el cas. El resultat de tot plegat és que, en el moment de la pedregada, molt pocs pagesos havien fet l’assegurança complementària i, per tant, molta fruita damnificada per aquesta inusual pedregada no està coberta.

Cal demanar a Agroseguro que faci un tipus de pòlissa ajustada a aquestes necessitats del pagès. Una pòlissa que, sobretot, en l’assegurança d’explotació que és la primera permeti assegurar tots els quilos que vol el pagès. Si Agroseguro no és sensible a aquestes necessitats, aquest any que ja hi ha hagut la pedregada, moltes famílies patiran, i això els nostres pagesos ni s’ho mereixen ni s’ho poden permetre. A la catàstrofe natural, hi sumem doncs la catàstrofe artificial d’una assegurança que deixa de ser atractiva i operativa a tots els efectes. Apel·lem Agroseguro perquè sigui sensible a aquest desastre i, en endavant, permeti ampliar els quilos per hectàrea. Assegurances al marge, una altra qüestió seria treballar per veure de quina manera dotem i equipem les explotacions agràries amb estructures que protegeixin el fruit i el garanteixin. A ningú no se li escapa que tant les estructures antigelades, ja siguin amb aspersors o amb altres sistemes, com les malles antipedra representen una inversió molt gran per part del pagès. És per això que considero que el Ministeri d’Agricultura i el Departament d’Agricultura haurien de crear unes línies d’ajuts a les quals es poguessin acollir els nostres pagesos professionals, i no només les OFPH, per adequar les seves explotacions i així garantir uns mínims de collita que, d’una banda, garanteixin la seva subsistència i, de l’altra, subministrin a les centrals fructícoles el volum necessari de fruita perquè aquestes puguin treballar i donar el valor afegit a la nostra fruita.

Cal reclamar a Agroseguro que les cobertures de les seves pòlisses s’ajustin a les necessitats de les actuals explotacions agràries, prioritzant sempre el pagès professional. I, paral·lelament, cal treballar amb les administracions per fer possible la implantació d’estructures modernes, que donin seguretat i continuïtat al nostre potent sector agroalimentari, davant aquestes afectacions meteorològiques, cada cop més virulentes i ampliades en el temps. És la millor manera de seguir defensant la viabilitat de la nostra pagesia i tota l’activitat econòmica que generen, que recordem-ho un cop més és “essencial” per a les nostres famílies i els nostres pobles.