María José Vilalta sempre en el record

La mort de María José Vilalta ens ha deixat a tots els qui la coneixíem i els seus companys d’Universitat profundament commoguts, tot i saber de la seva malaltia. Segur que rebrà els actes de reconeixement que mereix la seva trajectòria de catedràtica d’Història Moderna de la Universitat de Lleida, la seva recerca sobre història moderna a les terres de Lleida, a la història social, demogràfica, migracions, família i història de les dones, la seva aportació americanista. Ha projectat la seva capacitat renovadora, rigorosa i creativa en les seves classes, el seu bon fer en la direcció de treballs i tesis, i no ha deixat d’assumir l’activitat de la gestió, ja fos en la facultat o en el departament d’Història Social del qual ha estat directora entre el 2010 i el 2016.

Però aquí voldria destacar el seu tarannà amistós, afable i entranyable, el seu entusiasme vital que ha fet que lluités amb totes les seves forces per la vida, fins al punt que, quan li preguntaves sobre el seu estat aquests darrers temps, responia amb un optimisme i un coratge impressionants. Amb aquest mateix entusiasme es va dedicar a les seves diverses activitats, entre les quals no puc oblidar la seva col·laboració a l’edició de la Història de Lleida amb el seu volum sobre el segle XVI i la coordinació editorial de tots els volums d’aquesta magna obra, com la coordinació de diverses col·leccions d’Història, entre les quals les de Pagès Editors (Seminari, Catalònia, Hispania). Sempre mostrant la seva eficàcia, polidesa i cura.

Des del 1991, que es va establir el premi d’història local dels Països Catalans del Patronat municipal Josep Lladonosa d’Alguaire, ha format part del seu jurat i, de fet, els dos érem els seus membres més veterans. Sempre constant, rigorosa i encertada en les seves opinions. Les reunions del jurat han estat una avinentesa més per trobar-nos i, en jubilar-me de la Universitat de Lleida, per seguir sabent d’ella. De fet, fou en convocar-la, l’any passat, per a la reunió del jurat que vaig assabentar-me de l’estat de la seva salut, però que ella reportava amb gran serenor i confiança, i fins i tot optimisme, confiança que em va comunicar fins al punt que, en redactar les bases per al premi d’enguany, vaig seguir comptant amb ella per al jurat i ella s’hi va mostrar ben disposada. Des del Patronat Josep Lladonosa d’Alguaire no podem deixar de mostrar el nostre agraïment per tants anys de col·laboració de la María José i per tot el que ella ha donat a la vida universitària, a la ciutat i a tots els qui han tingut la sort de col·laborar amb ella o rebre les seves classes. Descansi en pau.