La reforma arquitectònica i el valor de la qualitat

Notaria, projecte tècnic, hipoteca, llicència, pressupostos, obres, cèdula d’habitabilitat, certificat energètic, primera ocupació... Tràmits i més tràmits. “Quina mandra!” Aquest és el primer pensament natural per a qualsevol persona que, encara que només sigui per un moment, es planteja comprar un pis, una casa, o un petit estudi, i fer-hi una reforma integral per tenir l’habitatge dels seus somnis.

Doncs sí, és un absolut mar de burocràcia, una tempesta de paperassa i una pluja incessant de requeriments i notificacions electròniques. I davant d’això, és fàcil entendre per què molts acaben optant per la via ràpida: comprar un pis nou. Vas a la promoció, tries entre A, B o C, pagues l’entrada, esperes un temps... i enllestit. Tens el teu producte. Sona pràctic, oi?

Però siguem sincers, això és exactament el que compres: un producte. Un producte prefabricat. Un pis més. Tots iguals. Variacions mínimes de distribució, algun color de façana i detalls anecdòtics aquí o allà. Però, si hi parem atenció, la majoria són molt similars. Els més habituals: els blocs “zebra”. Blanc i negre, negre i blanc. Com si els nous barris fossin zoològics urbans empobrits en diversitat de fauna. I això és trist, perquè, en certa manera, ens trobem davant la màxima expressió contemporània de pèrdua d’identitat. Pisos precuinats. Arquitectura ultraprocessada.

El futur de les nostres ciutats no passa només per aixecar nous edificis impersonals, sinó per recuperar i transformar el que ja existeix. Cada barri té una història, una essència, un caràcter propi. I és precisament aquesta identitat la que cal preservar i potenciar. Una reforma integral ben pensada no és només una obra: és un acte de resiliència urbana, de respecte pel teixit existent i de projecció cap a un futur més humà. Més sofisticat.

I aquí és on, com a jove arquitecte, alço la veu: és hora de reivindicar el valor de la reforma de qualitat, del disseny a mida, de l’arquitectura que escolta i s’adapta a les persones concretes. En el fons, un habitatge hauria de ser el reflex fidel de qui hi viu, no un catàleg de solucions estandarditzades, i això només s’aconsegueix amb el disseny personalitzat i l’acompanyament d’un professional que dediqui tots els seus coneixements per traduir els somnis en plànols i, finalment, en murs, llums i atmosferes.

“Però això és molt car, no?”. Doncs no té per què. De fet, sempre s’ha dit, i és cert: allò barat, a la llarga, surt car. I allò que no es diu tant, però que també és important, és que sovint, allò que d’entrada pot semblar car –una gran reforma, un projecte molt treballat–, acaba esdevenint una bona inversió que, fins i tot, surt barata. Perquè el valor afegit d’un habitatge dissenyat a mida, que t’acull, et representa i et millora la vida, és incalculable. I perquè, a més a més del valor material de les coses, el que finalment compta és el valor (real) de la qualitat.

Per això reivindico el valor d’invertir en una reforma de qualitat. Perquè és donar vida a un espai apagat. És fer que un antic pis amb parets desgastades esdevingui una nova llar única i irrepetible. I no només això: és contribuir a la revitalització dels barris, a la seva capacitat de resistir el pas dels anys, els canvis normatius, les necessitats energètiques i les evolutives maneres de viure-hi. En definitiva, és adaptar-se sense perdre el carisma que els fa singulars.

I potser sí, evidentment, que això és escombrar cap a casa. Però també, per a mi, és una crida sincera: busqueu un pis, trobeu un bon arquitecte i feu realitat, amb la màxima confiança i complicitat, el somni de crear un lloc que sigui veritablement vostre. Perquè un habitatge no és un producte: és el vostre espai al món. I el vostre espai al món, sigui de 20, 70, o 200 m2, penso que ha de ser el més personal possible. Autènticament vostre.