Jornada laboral negociada

La reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals no es pot imposar per decret llei. Portar-ho al Congrés de Diputats amb els interessos polítics que hi ha avui i sense haver aconseguit un consens previ amb les parts afectades, administració, patronals i sindicats, està abocat a un fracàs, com així ha succeït.

Tots poden tenir la seva raó. L’administració voldria disposar d’una norma d’hores setmanals mínimes per aplicar a tots els col·lectius de treballadors menys protegits o sense conveni. Els sindicats defensen la reducció de la jornada per millorar la vida i la conciliació familiar de 12 milions de persones que fan jornades superiors. Les patronals accepten aquests criteris del benestar dels treballadors, però consideren que actualment l’aplicació generalitzada de la reducció de la jornada agreujaria les dificultats econòmiques principalment a la petita i mitjana empresa i als autònoms, representaria a totes les empreses un increment de costos del 7%, hi hauria problemes en l’organització i l’atenció dels serveis, i hi ha sectors amb greus problemes d’aplicació de la reducció, com pot ser a l’agricultura, ramaderia i pesca, hoteleria, empreses d’atenció al públic, entre altres.

L’economia espanyola va bé, però a la població en general li costa més arribar a final de mes i també hi ha més pobresa. Els preus dels productes i els serveis són cada dia més cars per a les famílies. Les empreses han de suportar compres de matèries primeres amb costos més elevats motivats per les crisis que hi ha hagut de la covid, guerra d’Ucraïna i ara els aranzels, i han de sortir al mercat per competir amb empreses d’altres països.

La negociació de la jornada laboral ha d’estar vinculada amb altres aspectes importantíssims per assegurar la viabilitat de l’empresa espanyola enfront la competència mundial. No es pot pretendre reduir la jornada laboral sense posar sobre la taula de la negociació altres aspectes laborals, com el registre horari, la flexibilitat horària, l’augment en la realització de les hores extres “voluntàries”, l’aplicació progressiva de la reducció de la jornada i l’excepció en sectors concrets.

Tots estarem d’acord que la tendència és anar millorant el benestar dels treballadors i que ens demana les noves generacions, però sense posar en perill la viabilitat de les empreses, pimes i autònoms. Caldrà també veure com millorem la productivitat i l’absentisme.

El camí està marcat i hem d’anar fent-lo. Actualment hi ha un 50% de la població activa que ja té una jornada inferior a 37,5 hores setmanals i la mitjana de les hores setmanals de les empreses amb conveni és de 38,2 hores. No estem tan malament. Per la resta de treballadors que actualment fan més hores setmanals s’ha d’anar amb un acord tripartit (administració, patronals i sindicats), posant a la taula no solament la mesura aïllada de reducció de la jornada, sinó també els altres aspectes vinculats a la jornada laboral que hem assenyalat i que afecten totes les empreses. Retornar a la taula de negociació pot ser difícil, però més difícil serà arribar amb un acord al Congrés de Diputats. En el cas de no arribar a un pacte social a tres bandes, s’hauria d’anar cap a la negociació col·lectiva dels convenis sectorials que és allí on realment han de buscar la solució en l’aplicació de la jornada que més convingui.

El que tots han de tenir clar és que després dels acords sobre la jornada laboral negociada, s’ha de pagar salaris dignes, complir amb les jornades pactades sobre les hores normals i les hores extres amb la necessària flexibilitat.