L’emancipació a Lleida, un repte per al jovent?

Avui dia, emancipar-se a Lleida s’ha convertit en una tasca gairebé impossible per a molts joves. Segons els portals immobiliaris, el preu mitjà d’un pis de lloguer a les comarques de Ponent se situa en uns 1.184 euros bruts, mentre que les habitacions no baixen dels 350 euros mensuals. La situació és cada cop més crítica.

Les dades actuals marquen els preus de lloguer més alts dels últims 20 anys, tal com reconeix la Conselleria de Territori. Ja vam viure una bombolla immobiliària que va precaritzar la vida de moltes famílies i va deixar un futur incert per a tota una generació de joves, que encara avui en pateixen les conseqüències. I ara, l’any 2025, no només és inviable comprar un pis, sinó que la situació s’ha agreujat, i no es pot accedir ni a un pis de lloguer a un preu just.

A més, si tenim en compte que el salari mitjà a Lleida és de 1.605 euros bruts segons l’Agència Tributària, es fa del tot inviable destinar gran part del sou només a pagar la renda d’un habitatge perquè un altre en tregui benefici, mentre la majoria no té capacitat d’estalvi i veu com empitjoren les seves condicions de vida. El 32,7% dels anuncis de lloguer a la demarcació superen els 1.200 euros mensuals, una xifra superior al salari mínim interprofessional. Amb aquestes dades, el jovent de Lleida, i de Catalunya, no es pot plantejar projectes familiars o de vida de futur.

Per tot això, els joves a Catalunya no marxen de casa de mitjana fins als 30 anys, mentre que a Europa l’edat és de 26. I això passa sobretot perquè el mercat de l’habitatge està dominat per l’especulació. Uns pocs veuen en l’habitatge actius d’on treure beneficis, a costa de restringir l’accés a una necessitat bàsica. Amb aquest context, no és estrany que l’habitatge sigui la primera preocupació dels catalans i catalanes.

El preu de l’habitatge s’ha convertit en un factor determinant a l’hora de planificar projectes de vida, fins al punt que el jovent a Lleida es veu condicionat pel preu de les habitacions a l’hora d’escollir els estudis.

I què fa el govern de Pedro Sánchez? Insisteix a dir que “aquesta és la legislatura de l’habitatge”. Però habitatge per a qui? Per als fons voltor i els grans tenidors que continuen especulant amb un bé de primera necessitat? El que sembla clar és que no volen acabar amb l’especulació ni tan sols tapar les escletxes detectades a la Llei d’Habitatge. La seva política en matèria d’habitatge es basa en anuncis i promeses.

Des d’Esquerra fa temps que denunciem aquesta situació. De fet, el Govern Republicà va ser l’únic que va aplicar la Llei d’Habitatge, que va ser útil per començar a limitar els preus dels lloguers. Però vista la inacció del govern espanyol, els especuladors han trobat escletxes per burlar la norma i continuar guanyant diners amb el lloguer de temporada i d’habitacions. I vam tornar a oferir solucions, presentant una Proposició de Llei al Congrés per regular aquests contractes, que primer van tombar Junts, PP i Vox, però que vam presentar una segona vegada i ara el PSOE la manté en tramitació. També hem interpel·lat la ministra d’Habitatge al Senat en diverses ocasions i ho tornarem a fer aquesta setmana. A més, hem proposat que s’adoptin noves mesures fiscals per acabar amb l’especulació. L’objectiu no és atacar el petit propietari, sinó combatre el problema des de l’arrel. Cal un mercat regulat i just, on el preu de l’habitatge deixi de ser un instrument de lucre. Per la seva banda la Generalitat, actualment, tampoc està fent prou per alleujar aquesta situació dels joves. Recentment, ha anunciat que estudia prohibir la venda d’habitatges amb finalitats especulatives, una mesura que podria frenar l’encariment dels preus i garantir habitatge assequible per al jovent. Però la situació és crítica i no hi ha temps per més estudis ni informes. La precarietat habitacional ha arribat al límit i els joves no poden esperar més. Si els governs realment volen que aquesta legislatura sigui la de l’habitatge, s’han de comprometre amb mesures efectives, immediates i valentes. No hi ha més temps: cal passar a l’acció amb determinació.