Sindicalisme feminista, camí a la igualtat
AQUEST 8 de març ens recorda de nou que la igualtat entre dones i homes continua sent una tasca pendent. Les dades mostren una realitat amb llums i ombres. Avui treballen més dones que mai i la seva presència al mercat laboral ha crescut de manera significativa en els darrers anys. Tot i així, persisteixen desigualtats profundes. Les dones continuen patint una bretxa salarial que a Catalunya se situa al voltant dels 5.000 euros anuals de diferència respecte als homes (16,5%). També són majoria en el treball a temps parcial i en situacions d’atur. Una part important d’aquesta desigualtat s’explica per la forta segregació del mercat de treball. Moltes dones es concentren en sectors tradicionalment feminitzats que sovint tenen salaris més baixos, menys reconeixement social i pitjors condicions laborals. Aquesta concentració sectorial acaba perpetuant desigualtats i limita les oportunitats professionals. A aquesta realitat s’hi suma el pes de les cures. La manca d’una xarxa pública suficient i la baixa corresponsabilitat social i masculina continuen fent que siguin majoritàriament les dones qui redueixin jornada, acceptin feines a temps parcial o interrompin la seva trajectòria laboral per atendre familiars. I es manifesta també en la persistència de les violències masclistes, incloses les que es produeixen en l’àmbit laboral, com l’assetjament sexual o per raó de sexe.Davant d’aquesta realitat, el sindicalisme feminista defensa que els avenços en igualtat no són irreversibles. Cal continuar impulsant mesures que redueixin la bretxa salarial, reforcin els plans d’igualtat a les empreses, dignifiquin els treballs de cura i millorin les condicions dels sectors feminitzats. Perquè la igualtat real no és només una aspiració, sinó una condició imprescindible per a una societat democràtica i justa. I perquè, davant el negacionisme i els discursos d’odi, la resposta només pot ser més drets, més igualtat i més compromís col·lectiu.
