De més verdes en maduren

Fa pocs dies que el Museu de Lleida inaugurava una exposició, Instruments de l’ànima –us la recomano vivament–. Sense fer espòilers, us diré que aquesta proposta museística ens ve com anell al dit durant aquest temps quaresmal que vivim. Els sentits tenen un paper important en relació amb la vivència de la fe. Per això, perquè els sentits (visió, tacte, oïda, olfacte, gust) són decisius, ens cal reconèixer que és a través d’ells que expressem qui som i com som, però sobretot qui és Déu i com ens relacionem amb ell. Tota relació és complexa. La missió és una expressió bona del que vol dir acompanyar, acollir, entendre i impulsar. Els temps moderns ens posen a prova, perquè no afavoreixen relacions alliberadores, esperançades i madures. La nostra societat pateix molt d’egoismes incontrolats. La quaresma ens ha de servir per rebaixar aquell to desmesurat del nostre ego i viure reconciliats, asserenats i pacificats amb nosaltres mateixos. Això no s’aconsegueix de la nit al dia. Ho hem dit en altres ocasions. Cal un temps. Per això la dita d’avui: “De més verdes en maduren.”