Ni Espanya ni cacics
Militant del Jovent Republicà Lleida
Al llarg de la història, la por i la covardia han estat sovint grans frens dels moviments emancipadors. Massa vegades, el temor i la renúncia han actuat com a aliats de la reacció, debilitant la democràcia i els drets humans. Gramsci advertia que entre el vell món i el nou hi ha un clarobscur on neixen els monstres.
Si traslladem aquesta idea al nostre país, el diagnòstic és preocupant. Des de fa gairebé una dècada, el moviment d’alliberament nacional s’ha anat diluint en el curtterminisme, la manca d’unitat estratègica i l’absència de consens. La il·lusió s’ha afeblit, els objectius s’han desdibuixat i s’ha imposat el relat del “passar pàgina”, mentre tampoc no s’han resolt amb solvència els problemes del dia a dia. I, mentrestant, la llengua es debilita.
És en aquest context d’incertesa i desànim, especialment entre els joves, que tornen a aparèixer els monstres. Fa pocs dies, Brams ho sintetitzava molt bé en una cançó: “Seguim volent ser lliures algun dia, no calmar amb odi la frustració.” Però la realitat és tossuda, i l’extrema dreta –fins i tot aquella que es disfressa d’independentista– aprofita aquesta frustració per intoxicar el debat, degradar l’anhel nacional i afeblir les possibilitats de construir un projecte guanyador. Cal assumir que hi ha molta gent cansada, decebuda i enfadada. És en aquest terreny on arrelen discursos simples i excloents, com passa arreu d’Europa i també a casa nostra. Però una de les grans fortaleses de l’independentisme ha estat entendre que el subjecte polític no es construeix des de l’exclusió. No ens sobra ningú. La nació catalana s’ha forjat amb aportacions diverses, i dividir per origen o llengua ataca la cohesió social i la possibilitat d’una majoria.
Per plantar cara a l’extrema dreta i reprendre el camí cap a la llibertat nacional, cal rellançar el projecte republicà amb una mirada inclusiva. Cal sumar noves majories, incorporar nous sectors i reconstruir un horitzó compartit. La llibertat només serà possible des de la unitat, l’organització i la voluntat de construir un futur comú per a tothom. Ara toca assumir que la millor resposta davant l’odi és més democràcia, més drets i més comunitat. L’antifeixisme ha de ser avui un catalitzador per reforçar el moviment i sumar més gent. Combatre l’extrema dreta no és apartar el debat nacional, sinó fer-lo més fort i més majoritari.
Amb aquest objectiu de generar debat i reflexió, el Jovent Republicà va organitzar el dissabte 18 d’abril, a la tarda, a la plaça Sant Francesc, les VII Jornades Antifeixistes, un espai obert per pensar col·lectivament com avançar cap a la República catalana i fer front a qui ens vol febles, dividits i resignats.
Tornant a Gramsci: és entre el vell món que mor i el nou que encara no acaba de néixer on apareixen els monstres. Depèn de nosaltres que aquest nou món arribi abans, amb més força i amb el suport d’una gran majoria social. Depèn de nosaltres decidir si volem ser més grans o més petits, si volem més veus o menys, si volem construir o simplement resistir. Els monstres ens ho posaran difícil, sí. Però el nostre deure és no cedir-los ni la por, ni la ràbia, ni el futur.
I perquè no perdem mai de vista el nostre far: ni Espanya ni cacics.