Recursos humans als centres penitenciaris
funcionari de presons i president CSIF LLEIDA
El diari oficial del passat 7 d’abril resolia el concurs de trasllats dels tècnics especialistes, grup serveis penitenciaris, el cos de treballadors i treballadores més nombrós dels centres penitenciaris catalans. Cal tornar a recordar que aquesta convocatòria es va impulsar (per CATAC, UGT, CCOO) sense tenir en compte aspectes tan importants com la formació feta més enllà dels deu anys d’antiguitat o els serveis prestats en altres cossos de vigilància. Aquesta resolució posava fi a una provisionalitat que afectava més del seixanta per cent de la plantilla.
El concurs oferia un total de cent quaranta-vuit places vacants, a les quals van optar centenars de professionals lleidatans. Aquesta elevada participació demostra clarament que la situació de provisionalitat era inacceptable. Per aquest motiu, des del primer moment, CSIF Presons va treballar per aconseguir, una vegada més en solitari, dos objectius principals.
El primer objectiu era incorporar totes les vacants que es poguessin generar des de la publicació del concurs fins a la seva resolució, principalment les derivades de les jubilacions. El segon objectiu era aconseguir que les places reservades, sobretot les ocupades per personal que exerceix càrrecs de comandament intermedi, fossin cobertes mitjançant comissions de serveis per funcionaris de carrera, seguint l’ordre de puntuació del concurs. D’aquesta manera es donava resposta als centenars de professionals lleidatans que no van obtenir plaça als centres penitenciaris de Lleida.
Cal agrair la sensibilitat de la Secretària de Mesures Penals i Reinserció i del Subdirector de Recursos Humans i Econòmics per atendre totes dues peticions. En aquest cas, han fet una bona feina. També cal reconèixer la tasca de les oficines de recursos humans dels centres, que han treballat fora de l’horari habitual per gestionar i coordinar milers de moviments de personal, amb unes dotacions de personal clarament insuficients. Aquesta dedicació mereixeria algun tipus de reconeixement per part de l’Administració.
Finalment, la resolució ha permès que un total de cent seixanta-u professionals obtinguin plaça definitiva als centres lleidatans. A més, aquest era el nostre segon objectiu, s’hi han afegit quaranta-vuit efectius més per cobrir les places reservades, respectant l’ordre de puntuació.
La nostra sensibilitat envers la plantilla dels centres penitenciaris lleidatans es mantindrà intacta i continuarà sent una prioritat per a CSIF Presons Lleida. Per això, a partir d’ara centrarem els esforços en tres nous objectius. El primer, la convocatòria del concurs de comandaments intermedis, tant de vigilància com d’oficines. La provisionalitat d’aquests llocs al Centre de Ponent presenta percentatges inacceptables, gairebé escandalosos, que superen el vuitanta per cent. Valorem positivament la convocatòria, ja en marxa, del concurs de comandaments de tractament, però cal completar aquesta tasca.
El segon, la convocatòria d’un nou concurs de trasllats de llocs base i un nou procés selectiu que incorpori les places desertes en l’última convocatòria. Resulta sorprenent que, mentre es van celebrant les comissions de seguiment d’aquell acord polític, signat per la resta de sindicats per a rescatar la consellera Ubasart, es deixi de banda un dels compromisos que es van signar: la convocatòria anual de concursos de trasllats i processos selectius. Les jubilacions als centres lleidatans continuen augmentant i és imprescindible cobrir aquestes places de forma definitiva.
El tercer, la convocatòria del procés selectiu del cos de diplomats del grup dels serveis penitenciaris. L’acord del 2006 preveia la creació de cent cinquanta places, de les quals s’han executat només vint-i-quatre. Després de vint anys, ha arribat el moment de convocar les cent vint-i-sis places restants. A l’administració penitenciària de l’estat aquests processos selectius es convoquen de manera habitual cada any. D’aquest cos de diplomats, juntament amb el personal de tractament, haurien de sorgir les futures direccions dels centres, dipositant la confiança en aquells professionals que hagin demostrat, al llarg de la seva trajectòria, unes actituds i aptituds contrastades.
