Les etiquetes
El Sr. Rufián com a doctor en Gramàtica “parda” posa i treu etiquetes amb una facilitat estremidora. Excel·leix a dir una cosa i la seva contrària, sempre en la posició de Jutge suprem de la Santa Inquisició de la puresa ideològica i la moral esquerrana. Adjudica etiquetes d’indecència i decència, de feixisme i antifeixisme, d’igualtat i racisme, d’esquerres i ultradretes, de bons i dolents... en un exercici de comunicació tant reeixit com malèvol. Desgraciadament els fets no l’avalen. Les seves crítiques ben documentades a Vox i al PP farien caure la cara de vergonya fins i tot al més refractari dels barruts. Per contra, si no hi hagués un Rufián o un Tardà la dreta reaccionària els inventaria. Per altra part, l’hem vist defensar el Govern del PSOE molt millor que als seus portaveus. En aquest partit, jubilats en Felipe, Guerra, Solana, Tierno... estan tan necessitats de personal com d’arguments. El mateix dia, reclama d’aquest govern, decència, eficiència, transparència, coherència, transferències i honestedat. En la balança aquest paper es converteix en paperot, quan els fets demostren que el Sr. Rufián avala, manté i eternitza en el govern de l’Estat un partit amb aquestes mancances, maltractant amb l’incompliment dels acords parlamentaris els catalans. Sense la clau de la caixa, el finançament singular, el traspàs d’impostos, l’Agència Tributària pròpia, la fi de l’espoli... és totalment impossible gestionar aquest país, encara que el tripartit actual fos mínimament eficient, que, en tota evidència, tampoc ho és. Amb atzagaiades a tort i a dret corre el risc de quedar-se sol, capitanejant una sopa de lletres d’impossible cohesió. Afirma que hi ha feixistes amb estelada. Jo no en conec cap, encara que tot és possible en l’esperpent polític. Sí que conec feixistes amb ikurriña. Complien amb la perfecta definició de feixista, al voler imposar les seves idees totalitàries i ultranacionalistes amb la violència, matant els seus opositors polítics de casa seva i la nostra. Molts han perdut la memòria, però jo recordo els assassinats dels cinc infants de Vic, els d’Hipercor o l’Ernest Lluch. No els suporto com a sepulcres blanquejats en les llistes electorals del Sr. Rufián. Com diuen per Espanya: “Dime con quién andas i te diré quién eres.”
