Dies de vi (calent) i roses

Comentant aquí dijous passat la moda del hygge, acabava fent un link més o menys escaient –em temo que una mica agafat pels pèls, vostès disculpin– amb la fira internacional Expo Tren de modelisme ferroviari que encara es pot visitar aquest matí, fins a les dues, als pavellons 3 i 4 de la Fira de Lleida. El hygge, un mot danès pres del noruec que per semblar ben assabentats i cosmopolites pronunciarem huga, és un moviment vinculat tangencialment amb una altra tendència tan actual com el mindfulness, que propugna l’atenció total de la ment, i es basa en valorar com pertoca aquelles petites coses del nostre entorn que ens fan feliços. I això de coses no s’ha d’entendre en aquest cas només en el sentit d’objectes, que en principi no cal que siguin cars o exclusius, més aviat al contrari, sinó també de persones, situacions, sensacions, experiències, etcètera. Per posar un exemple, un bon solet matinal o de mitja tarda a les acaballes d’un hivern de tantes boires deu ser d’allò més hygge, suposo. Tal com era d’esperar, el fenomen ja ha desencadenat la preceptiva febre comercial, amb la posada a la venda de tot un seguit de productes que s’hi associen, des de peces de roba confortables a espècies com la canyella i el cardamom per posar al te o al vi calent denominat glogg a Dinamarca, bressol d’aquest nou pretext per fomentar el consumisme, encara que sigui a una escala modesta, així com la publicació fins ara d’una dotzena de llibres que responen a títols com La felicitat de les petites coses o bé L’art de gaudir de les coses senzilles. Segur que no tardarem a veure com surten al mercat discos en què es plasma la referida filosofia vital, anunciada en certa manera pels grups de música indie tan en voga els darrers temps, també a casa nostra. De moment, ens haurem de conformar recuperant passatges que van en aquesta línia en cançons considerades ja com a clàssics o gairebé. Penso per exemple en el Joan Manuel Serrat que cantava allò tan bonic de “Son aquellas pequeñas cosas que nos dejó un tiempo de rosas, en un rincón, en un papel, en un cajón”, o sobretot en aquell també força emotiu These foolish things interpretat per Billie Holliday, Nat King Cole, Frank Sinatra o Rod Stewart, entre altres, que glossaré el pròxim dia, si no els sap greu. Vull dir que si no els sap greu que estiri aquest tema com un xiclet.