SEGRE

Creado:

Actualizado:

Dono per fet que més d’un es deu haver estranyat que en el meu darrer paper aquí mateix, amb el títol pretesament enginyós de Fruits sex, comentant el poder afrodisíac d’ametlles, nous, avellanes i altres llavors comestibles de clofolla dura revelat per un recent estudi universitari, i que m’atrevia a cloure amb la confessió íntima que la substància que m’ha posat mai més a to és l’aigua de Boí, beguda a raig d’una font al parc del balneari de Caldes millor encara que de l’ampolla a casa o en un restaurant, i en aquest segon supòsit amb preferència d’una ampolla de vidre que no de plàstic, atès que segons diuen el vidre permet conservar més les propietats naturals del contingut. Bé, insisteixo que la meva afirmació m’imagino que fins a cert punt sorprenent es basa no pas en cap base científica més o menys documentada o en una reacció de primer anímica i poc després fisiològica de caràcter genèric, empíricament contrastable, sinó en una experiència personal, i en conseqüència intransferible, producte d’una repetida i finalment atenta –més que res per la curiositat suscitada– observació d’un fenomen tan insòlit, modèstia a part, sospito que en el fons una simple aplicació particular del denominat efecte placebo.

A falta de suports acadèmics a la meva tesi, que reconec com a mínim original, per no dir estrafolària (la repeteixo amb unes altres paraules, per si no havia quedat prou clara: l’excitació eròtica induïda o més aviat incrementada per una substància incolora, inodora i insípida), m’emparo en el missatge, tan discutible com vulguin, d’un popular acudit sentit ja fa uns anys, que com la majoria ha de ser explicat en castellà, i més en aquest cas per mantenir la rima que li confereix sentit i gràcia. Jo almenys el trobo graciós, i mira que admeto ser bastant exigent en matèria d’acudits, perquè costa que em facin riure.

Som-hi. Un home entra en un bar i demana una aigua mineral, sense especificar-ne la marca.

El cambrer, tot amable, li pregunta: “¿Agua de Lanjarón, que refuerza el corazón?” El client s’ho pensa uns segons i respon: “Pués casi mejor de Bezoya.” Breu i efectiu. Si algú no l’ha entès, que rumiï una estona.

Els lectors habituals de poesia ho tindran més fàcil. (Nota: de cara a possibles adaptacions al català, tenir en compte que Viladrau rima amb si us plau, com a l’anunci, però també amb clau).

.

tracking