Set colors

Napule è mille culure”, comença la cançó Napule è, de Pino Daniele, que inspiraria la jove odontòloga napolitana Ginevra Fummo a l’hora de buscar un nom per a la seva recomanable pizzeria lleidatana Napulè, tal com apuntava aquí l’últim dia. Una conurbació colorista, en efecte, estesa als peus del Vesuvi, començant pel blau marí de l’escenogràfica badia. La ciutat fundada per la sirena Partènope, que amb el seu cant sensual va intentar seduir Ulisses en un dels capítols de L’Odissea, potser no presenta exactament mil colors, que no sé ni si n’inclou una gamma tan àmplia el codi Pantone, però diria que sí que uns quants més que la nostra, fundada segons alguns cronistes per un heroi mitològic protagonista també de l’altra gran epopeia homèrica, La Ilíada, l’intrèpid Eneas, salvat in extremis pel déu Posidó de l’espasa d’Aquil·les i supervivent del setge de Troia, avantpassat dels bessons Ròmul i Rem, de manera que Roma i Lleida deurien el seu origen a la mateixa família. De quin color és Lleida, em va preguntar d’imprevist, mentre dinàvem tots dos sols a finals dels vuitanta al desaparegut restaurant La Rada, l’aleshores director de Cultura de la Generalitat, el targarí Eugeni Nadal, que em volia conèixer i jo el devia decebre, perquè no vam repetir mai la trobada (potser no era sinó un altre cant de sirena temptant un aleshores jove prometedor, qui ho diria ara, amb un càrrec per Convergència, després d’un parell de temptatives frustrades del delegat Oronich: a pilota passada, segur que m’hauria sortit més a compte acceptar). Què sé jo, li vaig respondre, sorprès. Grisa d’hiverns emboirats? Un festival cromàtic a Lleida, i disculpin el llarg preàmbul, es pot gaudir fins al 27 de juliol al CaixaForum de Blondel, gràcies a la magnífica exposició Colors del món, coorganitzada amb National Geographic. Una seixantena d’espectaculars instantànies il·luminades de paisatges físics i humans, reflectint la rica diversitat antropològica del planeta, preses arreu dels cinc continents per fotògrafs de renom internacional d’aquella revista il·lustrada, dividides en set àmbits corresponents a set colors predominants –groc, taronja, vermell, blau, violeta, verd i blanc–, cadascun amb els seus significats i simbolismes. No se la perdin, que sempre va bé acolorir una mica la vida, de normal tan grisa com la boira. O com la cendra volcànica.