Hamburguesa de palestí

Sembla un acudit. No pas verd sinó negre. O millor roig, per tanta sang vessada darrerament. Es troben un israelita i un estatunidenc. El primer, genocida de manual, impulsor d’una neteja ètnica per expulsar els natius de la Franja de Gaza i Cisjordània, i així poder-les repoblar amb colons ortodoxos d’extrema dreta o bé turistes de casino i resort (al capdavall, el gentilici “palestí” significa en origen “estranger”: estrangers a la pròpia terra). Però ara tot això no es pot escriure, perquè de seguida et pengen l’etiqueta d’antisemita i de woke, jo que no he sigut mai ni una cosa ni l’altra, i que al dir-me Vidal dec tenir ascendència hebrea, malgrat el meu nas tirant a xato, o bé de fer el joc als integristes de Hamàs, tal com no es cansen de proclamar les senyores Orriols i Rahola, cada dia d’opinions i tarannàs més semblants, tampoc cap de les dues amb un sol gram d’empatia pel patiment de la gent bombardejada, metrallada o famolenca, perquè comparèixer al Parlament en plena massacre a Khan Yunis o Rafah lluint tota desafiant la bandera de l’estat jueu, com va fer l’alcaldessa ripollesa amb pinta de vampiressa, confirma que es tracta d’una mala persona, sense gaires escrúpols morals, tal com denoten les seves declaracions públiques i els tuits que perpetra, plens de demagògia i falsedats. I això que parla com una monja!

D’altra banda, el nord-americà. El nou xèrif de l’imperi d’occident, personatge vulgar i grotesc que posa en perill la democràcia, a part del benestar econòmic i social, provocant a base de decisions arbitràries que se’ns fonguin els estalvis, i comprometent els estats europeus a rearmar-se fins a les dents, en perjudici de les pensions, l’educació, la sanitat...

Doncs bé, resulta que tots dos senyors de la guerra, Binyamín Netanyahu i Donald Trump, es reuneixen per sopar a la Casa Blanca entorn d’una taula tan ben proveïda com per treure el ventre de pena a mig miler de refugiats gazians, i a l’hoste agraït per les menges selectes, suposant que amb els gustos exquisits de l’amfitrió no haguessin servit hamburgueses, però sobretot per les bales, els míssils i els avions de combat, reclama el Nobel de la Pau per al seu benefactor i còmplice. No em duguin que no fa riure, o més aviat plorar, perquè el pitjor de tot és que encara són capaços de concedir-l’hi, en aquest món actual capgirat i estrany.