Rossinyol que no va a França

Ja disculparan avui la petulància de presumir en públic d’una fita de les quals més orgullós em sento de tota la meva més aviat discreta trajectòria a l’administració autonòmica, durant la breu etapa en què hi vaig tenir responsabilitats polítiques, encara que només sigui per rebatre les acusacions de botifler i venut que alguns em pengen per no combregar amb la roda de molí de l’orriolisme, que considero una impostura i un frau, el pitjor que li podia succeir al moviment independentista, perquè el divideix encara més, fent impossible que torni a governar i associant-lo a una ideologia ultrancera, fanatitzada, carca, xenòfoba i intransigent.

El cas és que ara deu fer uns vint anys vaig servir-me de la mica de càrrec que ostentava a l’època del tripartit per emprendre pel meu compte, només aquí a Lleida, perquè no es va arribar a fer enlloc més del país, una campanya de normalització lingüística als bars i restaurants. En cosa de pocs mesos, aconseguíem que tots els establiments, sense excepció, i els tres que en principi s’hi havien resistit van acabar cedint després de pagar una multa, disposessin de rètols, cartells, documents i cartes en català. Això no havia passat mai i els diaris se’n van fer ressò, igual que TV3. Però vam perdre les eleccions, va venir el “govern dels millors” del senyor Mas, que tenia prioritats diferents, com les retallades socials. Quan m’hi vaig reincorporar, transcorreguda una dècada, de seguida va irrompre la pandèmia i havia d’estar pendent d’altres qüestions.

Explico tot això perquè em cau l’ànima als peus cada cop que veig, i ocorre sovint, cartes de plats en locals lleidatans només en castellà, fins al punt que quasi perdo la gana. Dies enrere, em veia obligat (també podia consultar-ho al mòbil, però aleshores no hauria deixat entreveure tant el meu planyívol desconcert) a demanar al cambrer la traducció d’un dels ingredients. L’enunciat sencer: “Chipirones rellenos de longaniza con rebozuelos i alcachofas.” Admeto la meva ignorància, però que coi és un “rebozuelo”? Doncs segons sembla es tracta d’un rossinyol, vull dir el bolet groguenc, no pas l’ocell cantaire, que també podria ser, perquè els cuiners moderns són molt creatius i aliments més insòlits haurem engolit, els darrers temps, però diria que un guisat amb aquests alats refiladors migrants sona d’entrada una mica truculent.