IA de reg

Fa poc glossava aquí el llibre Plantem cara, de Joan Solà, arran de la concessió a Bell-lloc dels premis anuals de narrativa que porten el seu nom. Es tracta d’un compendi d’articles publicats abans a l’Avui en el decurs de la llarga i profitosa col·laboració regular de l’il·lustre bell-lloquí al referit diari, fins quasi el moment de la seva mort, en 2010. Entre molts d’altres, em va suscitar un especial interès, per motius d’índole diguem-ne professional fàcils d’entendre, l’aparegut el 19 de novembre de 1998 amb el títol ben explícit (no com alguns autors de papers periòdics en teoria tan enginyosos o ocurrents que juguen a empescar-se enunciats ambigus per fer la gracieta, cridar l’atenció o confondre el lector: admeto ben contrit que és el meu cas) de Com faig un article de l’“Avui”. Tota una lliçó pràctica sobre aquest singular ofici.

Comença explicant que el pas previ és fer un esquema de les idees que pretén expressar, molt sovint inevitablement reduït de seguida per excés de material. Després, quan es posa al teclat, la primera frase li domina el fil del discurs de tal manera que veu capgirades les intencions que havia apuntat al principi de tot. A fi de no perdre el temps ni l’esforç ja invertits, se sent obligat a continuar en la nova línia, recuperant el que pot de l’esquema inicial. A banda de les al·ludides ziga-zagues en el procés de redacció, al final sempre resulta que el text és massa llarg o massa curt. En general, massa llarg. Aleshores cal recórrer a la llima i anar suprimint paraules o frases senceres, “L’experiència demostra que es poden dir les mateixes coses, o fins i tot moltes més i més ben dites, en la meitat o la tercera part de l’espai”. Per acabar, diverses revisions seguides i una sèrie interminable d’últims retocs, fins que ja es dona per bo.

Modestament, puc dir que em passa si fa no fa. Tardo més del doble en esporgar, polir i ajustar els 2.380 caràcters exactes d’un d’aquests Dia de reg que no pas parint-ne la primera versió més o menys a raig. Una feina que sovint em recorda la d’escultor. Suposo que usant la intel·ligència artificial això seria bufar i fer ampolles, però vull creure que es notaria la diferència, ni que fos de matís o detall. I si bé em temo que el destí dels articulistes artesans no sembla a hores d’ara gaire falaguer, hauríem de resistir-nos-hi. Plantem cara al ChatGPT!