SEGRE
Reina de cors

Reina de corsSEGRE

Creado:

Actualizado:

La mort de la reina Isabel II ha estat, sense cap mena de dubte, l’esdeveniment mediàtic de la setmana. Tots els mitjans en el seu respectiu format li han dedicat enormes quantitats de temps i de tinta, fins a ultrapassar els límits de l’embafament. A mi m’ha arribat a cansar i em costa d’entendre que en un país que se sent tan antimonàrquic com el nostre, la gent pugui consumir tant sentimentalisme Royal, una hora rere l’altra.

S’ha de reconèixer, però, que els britànics dominen la litúrgia amb la mateixa traça que la Santa Mare Església de Roma. Els seus vestits, perruques, barrets, cotxes i carrosses estan al capdamunt del rànking del glamur i a la mateixa alçada que els catòlics, apostòlics i romans. Total, tan fustigar-nos amb el lema “a Espanya sí que sabem enterrar bé”, per a caure de genolls davant de l’espectacle funerari internacional que han muntat els britànics per acomiadar la seva anciana reina.

Una monarca que s’ha caracteritzat per un exercici hieràtic i distant del poder, que s’ha distingit més pels seus silencis que per les seves paraules i per la seva enorme dificultat per a expressar sentiments i empatia amb el poble. Després de veure –i de gaudir– la sèrie The Crown a Netflix, gairebé em sento amb autoritat per afirmar que el seu major mèrit ha estat el de la pervivència en el càrrec i la seva longevitat personal. Setanta anys en el càrrec donen per a molt i certament Elisabet n’ha vist i n’ha viscut de tots colors.

També en l’àmbit personal i si políticament podríem afirmar que se n’ha sortit prou bé, en el terreny personal les coses no han rodat tan fines. Al final, totes les famílies reials acaben manifestant problemes propis de famílies desestructurades i els Windsor n’han estat el paradigma per la seva continuada presència als tabloides anglesos, mostrant gran expertesa en totes les formes de depravació humana. Ara l’home que volia ser el Tampax de la seva estimada, amb el nom de Carles III, agafarà el timó de la nau britànica als setanta-tres anys d’edat.

No ho tindrà gens fàcil, però. Els encanteris dels contes s’esfumen inadvertidament i sobtada i la reina de cors ja no serà aquí per protegir-lo, tot tallant els caps que faci falta. Pobre Carles!

tracking