La festa de la literatura

Cridar no és només parlar fort. És una manera d’ofegar la veu dels altres. Una forma de violència, una de les més primàries. Moltes vegades sembla que els homes tenen raó en tertúlies en què participen dones, però no és veritat: és només que se senten més. En realitat són falses victòries perquè qui crida perd. No per cridar, sinó per les carències que el crit delata. Hi ha una relació íntima entre la maduresa i el silenci. És molt important que no parlis fort perquè després no hagis d’abaixar la mirada. En comptes de cridar, conversa amb els mestres i fes-ho cada dia, no només per Sant Jordi. La literatura és una festa, i només hi ha una cosa pitjor que ser convidat a una festa: no ser-hi convidat. Pensaràs que són incomptables les hores solitàries en què has sigut més bo, i més just, i millor persona gràcies als llibres que has llegit, però t’equivocaràs. Les hores que dediques a llegir mai no són solitàries. Parles amb els autors, hi discuteixes, t’hi enfades, els admires, els estimes. Quan tens un munt de llibres et dius: i el temps per llegir-los, d’on el trec? I si els llegeixo i després els oblido? Què passa amb el vertigen de la pàgina en blanc a posteriori? Tranquil·litza’t. Seu. Descansa. Pensa. Avorreix-te. Ganduleja. Contempla com l’eternitat li cola un gol per tota l’esquadra al temps. Llegeix amb un llapis a la mà i subratlla. Si penses que subratllar només s’ha de fer amb els llibres que estudies, estudia’ls tots. Quan passin els anys rellegeix els subratllats. El lector que ets avui establirà una conversa amb el lector que eres ahir. A vegades guanyaràs tu, a vegades empatareu, a vegades guanyarà ell i et recriminarà que hagis oblidat allò que havies subratllat per no oblidar. Els subratllats ressusciten. Per malament que et vagin les coses, tens la teva vida de lector, que és una llàgrima d’àngel que et porta de la teva vida a la vida, del present simple al futur plusquamperfet. Veuràs que no hi ha res més radical que un clàssic perquè té l’antiguitat pròpia de totes les grans obres d’art: la d’avui mateix. Diu coses immortals amb paraules del nostre temps i ensenya que només hi ha dos edats. O s’està viu o s’està mort, i si s’està mort no importa l’edat perquè se’ns va prometre l’eternitat.