Només cal una cosa: tot

Perquè nosaltres naixéssim va fer falta que dos neandertals copulessin en una cova fa quaranta mil anys, quan existien l’alegria i la melancolia, però encara no aquestes paraules. Per morir n’hi ha prou que ens caigui una teula al cap quan sortim al carrer. Quantes vegades dins de nosaltres hi ha qualsevol cosa menys nosaltres! No hem de perdre el temps en coses que no ens deixin perdre el temps. Si no sabem perdre’l, com volem trobar-lo? Contar la vida ha de ser com contar un conte, ja sigui real o inventat. Si és inventat ha de semblar real, i si és real ha de semblar inventat. Els records són plens de vívides fantasies que confonem amb la veritable vida, potser perquè són més veritables que la vida. També la veritat s’inventa. Aspirem a estar alegres com un boig, que és exactament al que aspirava Mercè Rodoreda. L’alegria és la física i la felicitat, la metafísica. La tristesa és un pou i la nostàlgia, una séquia. Només una cosa és necessària: tot. Començant per la mútua fascinació de nets i avis, que junts se senten com Adam el primer dia del paradís. Arribarà la nostra hora, però no tenim cap pressa. Les desgràcies arriben de forma sobtada, no quan les esperem. Fa quinze dies, amb la gran apagada, sense cap semàfor a la ciutat, no van atropellar cap vell ni cap mare amb un cotxet perquè els vehicles van parar en un costat i altre com les aigües del mar Roig al pas de Moisès. Els conductors deixaven pas civilitzadament quan veien un vianant que volia creuar. Només quan tot falla ens adonem de totes les coses que han de sortir bé perquè qualsevol cosa surti bé. Potser quan tot s’acabi ens explicaran allà on arribem que mai més patirem ni tindrem remordiments ni ens farà mal el cor quan ens deixi la persona estimada, i serà igual si passa o no passa el temps, i no estarem malalts, i a les nits no esperarem l’alba com un alliberament, i no tindrem penes ni pors ni desitjos ni afanys. Si això passa ens semblarà que som al paradís, però no tardarem a adonar-nos que allò és l’infern. Mentre esperem que això no passi ens meravellem cada dia del miracle d’estar vius en un món on no tenim res, a excepció de les persones que estimem i l’univers.