L’estranya parella
LA NOSTRA relació és complicada, com la de totes les parelles. Sempre em porta la contrària i no em dona mai la raó. M’indigna al matí i me n’enamoro a la tarda. Me n’enamoro moltes vegades però sempre és com si fos la primera. No puc suportar-la, però no puc viure sense ella. Quina estranya parella, la vida i jo! Ens passa igual que a Ferrater, que fem col·lecció de dies i els tenim tots repetits, però en comptes de portar una doble vida en portem una de sola de molts significats, i llavors els dies, també els repetits, tenen secrets i afanys. Totes les coses boniques, abans de ser realitat, van començar sent un somni. Els rics tenen majordoms en comptes d’amics i nosaltres tenim amics en comptes de majordoms. Haver tingut una infantesa pobra és una riquesa que no s’acaba mai. Al Cant III de l’Infern, Virgili aconsella a Dante quan passen davant dels indolents: “No parlem d’ells; mirem i passem.” Els detalls són el més important perquè permeten passar del que és bo al que és excel·lent. Un exemple: el canvi d’accepció d’un verb segons si va en subjuntiu o en indicatiu. Un exemple sobre l’exemple: “Pots anar amb qui vulguis”; “pots anar amb qui vols”. En el primer cas voler significa escollir; en el segon significa estimar. La literatura no va néixer quan un neandertal va cridar “que ve el llop, que ve el llop!” amb el llop trepitjant-li els talons; va néixer quan va cridar “que ve el llop!, que ve el llop!” i no venia ningú. Hi ha morts que no saben que estan morts, i això ha donat peu a infinites històries de fantasmes que no ens cansem mai d’explicar, però serien més impactants si comencessin dient: “Hi ha vius que no saben que estan vius.” Matem el que estimem; per voler posseir-ho, ho matem. Quina estranya parella, la vida i jo! I quanta confiança ens dona, quan ataquen els malvats, “no parlar d’ells; mirar i passar”. Cauen roses sobre el meu cap i als balcons no hi ha rosers; no hi ha arbres als carrers i entren per la finestra branques verdes i ocells que canten; ens llepa la pluja dins de casa; ens toca el sol en plena nit. Tu saps que no menteixo, estimada vida meva. Un amor etern, si es cuida, dura una eternitat. Quina sort, morir d’amor i continuar vivint!
