SEGRE
Destinació: plena inclusió

Destinació: plena inclusióSEGRE

Creado:

Actualizado:

¿Negra? ¿Persona de color? Persona racialitzada? ¿Persona d’origen migrat? Quina és la paraula correcta.. Al llarg de la meva vida “sin quererlo ni beberlo” m’he trobat moltes vegades enmig de converses com aquesta o similars. Sempre he pensat que són d’allò més estúpides i superficials..

Array Per una banda, perquè no hi ha un llenguatge únic quan es tracta de parlar d’ètnies, sexualitats o capacitats.

Després de tot, la gent simplement vol ser anomenada i reconeguda amb respecte. Punt. I, per una altra banda, perquè al darrere d’aquestes converses mai hi ha la voluntat expressa ni honesta d’aprendre l’essència real d’aquell terme, la seva història i evolució ni en el context en què és apropiat el seu ús.

Simplement, hi ha la necessitat d’esquivar o superar aquella mena d’ansietat o por a equivocar-se. En resum, un gest per evitar aprofundir sobre la complexitat del tema que s’hauria d’abordar sense entendre que la manca de matisos o la inexactitud en els termes també és una forma de violència social. Per tant, per a aquells i aquelles qui pensin el contrari, els canvis en els mots que emprem per adreçar-nos als col·lectius que històricament han patit discriminació sí que són importants! Perquè responen a un canvi de mirada.

De fet, l’evolució de la llengua descriu i reflecteix el progrés que fem en el camí cap a un món on tothom se senti no solament respectat, sinó inclòs. Això sí, des d’una comprensió compartida per arribar a una comprensió mútua i per evitar allò que deia el lingüista Albert Pla Nualart: “Es pretén millorar el món –per estrany que sembli– no dient les coses pel seu nom, amb un estil més confús, farragós i incoherent.”Sovint penso que la meva experiència vital com a filla de família humil i migrada, dona, negra, afrodescendent i musulmana han jugat un paper més rellevant en la meva tasca com a regidora que no pas la meva formació o trajectòria professional. I, molt probablement, la que m’ha permès no només connectar i entendre molts dels col·lectius atesos des de la regidora que lidero sinó la importància de l’autodefinició en la configuració de la identitat en altres col·lectius completament desconeguts per mi: com les persones amb discapacitats o diversitat funcional o amb capacitats diverses.En fi, com a tot arreu i amb tot, el debat hi és i les opinions són diverses.

De fet, hi ha qui no se sent identificat o identificada amb cap dels termes.. Per això, amb el temps he comprès la importància que cadascú s’autodefineixi com cregui convenient. Personalment, poc m’importa mentre sigui des d’un discurs empoderador i no victimista, des de l’orgull i l’acceptació.

El que està clar és que l’evolució lèxica de “persona disminuïda o persona discapacitada” a “persona amb discapacitats o diversitats funcionals o capacitat diverses” impulsat per les entitats socials també ha contribuït en el canvi de mirada de la societat envers el col·lectiu, promovent així, la seva inclusió i participació activa en tots els aspectes de la vida social, política, econòmica i cultural del nostre país, amb fites importants com la formació ocupacional, l’accés al mercat laboral ordinari, el suport a l’autonomia personal i la vida independent, empoderament en les decisions pròpies, la reducció de barreres arquitectòniques. Són alguns dels avenços.No cal dir que la feina no acaba ni pot acabar aquí, de fet la Covid ha deixat palès allà on encara hem d’incidir: l’accessibilitat cognitiva, la gran taxa de desocupació que presenten les persones amb discapacitat, la baixa qualitat de l’ocupació i de les condicions laborals, la manca de competències laborals adaptades al nou mercat de treball, el fracàs escolar en menors amb discapacitat, la manca de suports al sistema educatiu per aprendre en igualtat de condicions, la manca d’accessibilitat en els continguts i estructures educatives, la bretxa digital, les reduïdes plantilles de personal en l’àmbit sanitari, educatiu, d’atenció social, els recursos i serveis socials obsolets que no s’adapten a la nova realitat social són alguns dels reptes i reivindicacions històriques.El camí a recórrer encara és llarg i queden moltes batalles per vèncer, però que també seran les d’aquest govern. Un govern municipal amb la ferma convicció que mitjançant les polítiques públiques i consolidació de projectes hem de continuar garantint els drets, la plena inclusió i participació activa de les persones amb discapacitat, ja que una ciutat no és de tothom si tothom no hi participa.

tracking