Passat, present i futur del projecte europeu

La idea d’una Europa unida neix de les cendres de la Segona Guerra Mundial, quan el vell continent havia quedat devastat per la violència, l’odi i la desconfiança entre nacions. Davant d’aquest escenari, líders visionaris van entendre que la millor manera de garantir la pau no era mitjançant l’aïllament ni la imposició, sinó amb la col·laboració.

La hipòtesi fundacional era clara: si s’afavorien els intercanvis comercials, si es promovia la interdependència econòmica i es construïa un mercat comú, els països europeus tindrien més a guanyar cooperant que confrontant-se. D’aquesta forma, el vincle econòmic es convertiria en un antídot contra la guerra.

I durant més de vuit dècades, aquest projecte ha funcionat. Amb totes les seves imperfeccions i contradiccions, la Unió Europea és una història d’èxit. És una conquesta col·lectiva que ha portat estabilitat, prosperitat i drets socials a milions de persones. La UE ha estat capaç d’establir un espai compartit no només de mercat, sinó també de valors: l’Estat de dret, la democràcia, la solidaritat i el benestar han estat pilars del model europeu.

Tanmateix, aquest llegat que sovint donem per descomptat avui es troba amenaçat. I no només des de fora, amb un món multipolar on les democràcies perden força davant règims autoritaris, sinó també des de dins. L’ascens de forces polítiques euroescèptiques, populistes o directament contràries al projecte europeu posa en risc tot allò que s’ha construït amb tant d’esforç. La desinformació, el discurs de l’odi i l’individualisme desafien el consens europeu sobre els drets humans, la cohesió i el respecte mutu. Per això, la ciutadania hi tenim un paper clau. No podem restar indiferents. Ens cal una Europa més unida políticament, que sigui capaç de parlar amb una sola veu en l’escena internacional. Ens cal una Europa més forta econòmicament, capaç d’afrontar els grans reptes globals –com la transició ecològica, la digitalització o les crisis geopolítiques– sense deixar ningú enrere. Necessitem també una Europa amb més participació ciutadana, més transparent, més propera a les realitats quotidianes de la seva gent. I, sobretot, una Europa més generosa, que no oblidi els seus valors fundacionals ni dins ni fora de les seves fronteres.

La història ens ha ensenyat que res està garantit per sempre. El que no defensem, ho podem perdre. El projecte europeu és, encara avui, una aposta valenta per la pau, la democràcia i la dignitat humana. Ara ens toca a nosaltres protegir-lo i fer-lo créixer.