La gran estafa al comerç de Lleida

Quan parlem de Torre Salses, no parlem només d’un projecte comercial o d’un projecte urbanístic. Parlem d’un model de ciutat i d’un govern municipal que, una vegada més –i ja hem perdut el compte–, enganya la ciutadania i actua al servei d’uns determinats interessos molt concrets.

Aquesta setmana ha arribat la llicència urbanística, l’última peça que li queda a l’alcalde Larrosa per fer efectiu el seu pla. Sovint ens alliçona en vídeos, en entrevistes i als mitjans que ell és un gran amant del comerç local i que això de Torre Salses és un infortuni que ha aparegut del no-res. Però davant el cinisme i les falsedats: memòria. Memòria, responsabilitat i compromís.

Desembre de 2018, una foto entre col·legues que segellava el conveni, la carta de defunció. Campanya del 2019, davant el rebombori, Larrosa va prometre que Torre Salses no tindria petites superfícies comercials i que, per tant, no faria competència al comerç de proximitat ni a l’Eix Comercial. Avui sabem que era mentida. El projecte que es vol construir inclou 48 locals dins d’una galeria comercial de més de 20.000 metres quadrats, a més d’un hipermercat i vuit grans superfícies. És a dir, just el contrari del que es va prometre: un míssil directe a l’Eix Comercial i a tot el comerç de proximitat de la nostra ciutat.

Aquesta informació no l’hem sabuda perquè el govern municipal l’hagi explicat. L’hem sabuda perquè a ERC hem esgotat totes les vies i hem hagut d’exercir el dret d’accés a la documentació a la Generalitat davant l’opacitat extrema del govern municipal. I deixem-ho clar: aquesta informació hauria d’estar a l’abast de tothom, perquè estem parlant del futur econòmic i social de la ciutat. Amagar-la és una falta de respecte i un acte de deslleialtat amb la ciutadania.

Per això diem que Torre Salses és una estafa. Perquè es va presentar amb uns compromisos que avui es demostren falsos. Perquè es va segellar en un despatx al 2018. Perquè avui es ven com a modernitat quan en realitat és un projecte caduc, un model de consum que ha fracassat en moltes altres ciutats i que aquí només provocarà el tancament de persianes i el buidatge del centre i dels barris. Un model de consum insostenible des del punt de vista de la mobilitat, perquè generarà milers de desplaçaments diaris amb vehicles privats.

El que es vol fer no és dinamitzar la ciutat, sinó fer una opa hostil al comerç de proximitat. I això tindrà unes conseqüències extremes: menys vida als carrers, menys cohesió social, menys ocupació estable... i la fisonomia de la nostra ciutat canviarà i això no serà fruit de l’atzar ni dels infortunis, no serà per culpa dels lloguers cars, el mercat electrònic o que els comerciants no es posin prou les piles, ja està bé de tanta superioritat.

Hi ha, a més, una evidència que fa encara més indignant aquesta obsessió per Torre Salses: Lleida ja té espais disponibles per acollir noves iniciatives comercials i econòmiques al cor de la ciutat. El Pla de l’Estació n’és un exemple claríssim: un espai cèntric, amb potencial per transformar l’entorn urbà, connectat amb la mobilitat sostenible i amb capacitat de generar activitat econòmica sense destruir el comerç existent, just el contrari, permetria omplir els més de 150 locals buits que tenim a l’eix. Aquest és el model que necessita Lleida: fer créixer la ciutat des de dins, amb una aposta estratègica per al centre i els barris, no des de fora amb macroprojectes que només buiden i divideixen. D’aquest projecte, per molt que ens prometi l’alcalde Larrosa, no hi farà res més que vendre fum i marejar la perdiu.

El que està passant amb Torre Salses demostra que Larrosa governa amb enganys, silencis i contradiccions. I no és només una qüestió de comerç: és una qüestió de credibilitat, de transparència i de model de ciutat.

A ERC ho tenim clar: volem una Lleida viva, cohesionada i amb oportunitats per a tothom. I això només serà possible defensant el comerç de proximitat, apostant pel centre i els barris i desplegant alternatives com el Pla de l’Estació.

Davant de l’estafa de Torre Salses, ens trobaran sempre al davant. Ni un pas enrere.