La impunitat de la mentida
Amb aquest mateix títol vaig escriure un article el novembre del 2021. Han passat quatre anys i la mentida segueix tenint barra lliure en la nostra tova, desmenjada i banal societat. Fent memòria d’aquell article podria repetir paraula per paraula per refrescar la història dels errors que l’han marcat amb ferro roent i res del que deia aleshores ha perdut un bri d’actualitat. La mentida, les falsedats fent parella amb una ingenuïtat pròpia d’una societat infantilitzada em deixa perplexa. Mancats de l’hàbit de la lectura, d’una educació escolar en què ningú no gosa aixecar la veu per allò que els nens no es traumatitzin i no fos cas que ens obrin un expedient per assetjament, pares i mares superats per fills amb síndrome d’emperador, on ja no sabem que pel carrer hem de caminar per la nostra dreta; la demagògia, la desinformació, les notícies falses i el que hi vulgueu afegir, són feliços com anissos. Deia aleshores que el ministre de propaganda del Tercer Reich, el nazi Joseph Goebbels, va definir a la perfecció això que ara en diem fake news. “Una mentida repetida mil vegades es converteix en realitat.” La perversitat d’insistir en la mentida per aconseguir instal·lar-la en el pensament reptilià no és una estratègia nova. De fet, és tot un clàssic. La massa humana és fàcilment manipulable. Com un ramat de xais que es llencen al buit seguint el cap de colla. Els primers agents polonesos que van difondre la notícia de l’extermini massiu de jueus no van ser creguts per la gran majoria de la població europea. En el llibre Messagers du desastre (Ed. Fayard histoire, 2018), Annette Becker relata la història de l’heroi polonès Karski, que es va jugar la vida per portar la notícia a Londres de l’holocaust però ningú se’l va creure. La fabricació de la mentida havia fet forat. Els jueus eren rates. El mal suprem de totes les desgràcies. Abolir la realitat i substituir-la per l’engany fins que la massa arribi a convertir-se en partícip, activa i despietada. La mentida com la gota malaia que els desperta les passions més baixes i primitives d’una societat que es limita a empassar-se-la sense verificar ni contrastar res. Crear opinió a partir de la mentida. L’assentament i consolidació de la desinformació que utilitza els mateixos canals que la informació. Sovint hi penso quan veig aquests il·luminats enlairant la bandera que ara s’ha posat de moda a la Vuelta ciclista a España.
