SEGRE

Creado:

Actualizado:

Enguany el Molt Honorable ha tingut la pensada que, per celebrar la nostra Diada Nacional, el millor era anar-se’n a Extremadura. La idea és original: dur la nostra Festa Nacional als extremenys potser per recordar als catalans “allò que ens uneix”, tal com va fer El Campechano quan va tenir la santa barra d’afirmar que “nunca fue la nuestra lengua de imposición, sinó de encuentro: a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano en Catalunya”. Ho fa, diu, perquè vol reconèixer els extremenys que van emigrar a Catalunya, alhora que ens recorda que el protagonista de la pel·lícula El 47 és extremeny. Una pregunta: I si van venir a Catalunya, per quins set sous hem d’anar nosaltres a Extremadura a homenatjar-los? L’any vinent la Diada viatgera pot anar a Andalusia i després pujar fins a Galícia per cruspir-se un bon pulpo da feira. Que lluny que queda aquell PSC que ara sembla haver descobert una fórmula més sofisticada de captar vots: Catalunya sí, però amb certificat d’espanyolitat incorporat. Governar Catalunya amb la preocupació permanent que els catalans no semblem gaire catalans. Illa ja té molt de camí recorregut. El 8 d’octubre de 2017 va participar en la manifestació de Societat Civil Catalana a favor de la unitat d’Espanya al costat del PP i Ciutadans. Avui, Illa, ja no necessita compartir pancarta amb els seus germans de pensament, ara ja té la pancarta institucional. Tota per a ell. Amb un somriure. Apel·lant a la convivència, la cohesió, tot molt transversal. Tot molt estil socialista. Convertir la Diada en una mena de certificat d’espanyolitat expedit des de la Generalitat. Una Diada desactivada no fos cas que, per un dia, se’ns acudís celebrar que som catalans, que parlem català, que tenim una identitat pròpia i que celebrem la Festa Nacional sense demanar disculpes a ningú. Illa i els seus no necessiten espanyolitzar la Diada amb grans discursos. L’estratègia és més subtil. N’hi ha prou d’espanyolitzar la manera de celebrar-la. Parlar d’integració, de diversitat i, de passada, fer la gara-gara als extremenys que en lloc d’aixecar casa seva van decidir aixecar Catalunya. Una Catalunya, cal recordar, que feia anys i panys que ja estava ben dreta gràcies als obrers catalans, comerciants catalans, empresaris catalans, pagesos catalans i la bona gent catalana que ara sembla que siguin ciutadans de segona per allò del bon rotllo i la convivència.

tracking