No hi ha salut sense salut mental
El 10 d’octubre celebrem el Dia Mundial de la Salut Mental. I més que una data al calendari és una oportunitat per aturar-nos i reflexionar sobre com ens sentim, com viu la societat les seves emocions i què podem fer per cuidar-nos millor. Perquè l’assistència en salut mental no és un luxe: és un dret, i hauria d’estar a l’abast de tothom.
Les dades ens alerten: segons l’Institut Nacional de Seguretat i Salut al Treball, les baixes per símptomes emocionals han crescut un 490% entre 2018 i 2024. Hem de poder prevenir més i millor. Una de les primeres línies d’atenció és l’Atenció Primària, el primer lloc on acudim amb les nostres preocupacions, i on hi ha professionals de la Psicologia capaços d’escoltar, de detectar a temps i d’oferir estratègies per prevenir mals majors. Un malestar emocional atès a temps és un malestar que pot evitar convertir-se en un problema profund i dolorós. No exagerem quan diem que la prevenció salva vides, a la vegada que estalvia patiment i recursos.
El Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya defensa des de fa anys aquesta necessitat i continua insistint que, sense psicòlegs a l’Atenció Primària, la salut mental de la població queda desprotegida. Ara bé, no tot es pot resoldre a la primera consulta. Moltes persones necessiten una atenció més especialitzada, un acompanyament més proper, un tractament que s’adapti a la seva història i al seu moment vital. Aquí entra en joc la figura del Psicòleg Especialista en Psicologia Clínica, expert a dissenyar una intervenció especialitzada i individualitzada. Perquè cada persona és única i la salut mental no es pot mesurar amb una sola vara. De vegades, allò que algú necessita no és un diagnòstic ràpid, sinó un espai segur on sentir-se vist i comprès.
Aquest tema és especialment urgent quan parlem d’infància i adolescència. Les dades ens diuen que els problemes de salut mental ja són la segona causa de baixa laboral, però en el cas de menors de 30 anys són la primera. El suïcidi és la primera causa de mortalitat en la franja de 15 a 30 anys. Avui, els joves creixen davant d’un mirall constant: les xarxes socials. Hi troben comunitat, diversió i aprenentatge, però també pressió: la comparació permanent, la por de quedar fora, els comentaris feridors, l’obsessió per una imatge “perfecta”. Tot això pot erosionar l’autoestima i la identitat en construcció dels més joves. I sovint ho fa en silenci, darrere d’una pantalla.
Per això és fonamental donar-los eines, ensenyar-los a utilitzar les xarxes amb una mirada crítica, a reconèixer els seus límits i a valorar el seu benestar per damunt dels “m’agrada”. I no poden fer-ho sols: necessiten famílies informades, escoles compromeses i professionals de la Psicologia que els acompanyin i detectin senyals d’alarma abans que sigui massa tard. El Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya treballa activament per impulsar programes i sensibilitzar la societat sobre aquests reptes.
Tenir cura de la salut mental és una tasca de tots. No es tracta només de tractar símptomes, sinó de construir comunitats més humanes, empàtiques i solidàries. Una societat que protegeix els seus joves, que inverteix en prevenció i que aposta per l’atenció psicològica especialitzada és una societat més forta i més justa.
El Dia Mundial de la Salut Mental ens recorda una cosa senzilla i poderosa: no hi ha salut sense salut mental. Ha arribat l’hora de posar-la al centre de la vida social i sanitària, no com un ideal, sinó com una realitat urgent i necessària.
Des del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya seguirem insistint i treballant perquè aquest compromís es faci efectiu i arribi a tota la ciutadania.
