Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

Sistemes electorals

  • FERRAN MONTARDIT
Actualitzada 23/01/2018 a les 16:02
Però quin és el mètode més just per  repartir escons?

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Però quin és el mètode més just per repartir escons?

LLEONARD DELSHAMS
Però quin és el mètode més just per  repartir escons?

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Però quin és el mètode més just per repartir escons?

LLEONARD DELSHAMS

Si a un determinat partit polític els resultats d’unes eleccions no li van tal com esperava, una de les culpes recurrents que treuen és el sistema electoral. Un sistema electoral és la manera d’escollir uns representants entre un cert nombre de candidatures a partir d’un nombre de vots obtinguts.

La cosa sembla senzilla però no ho és tant. Imagineu dos partits A i B que treuen 2.000 i 1.000 vots respectivament i que s’han de repartir 5 escons. Potser el primer que ens ve al cap és assignar-los 3 i 2 escons. Però si un partit té el doble de vots que l’altre, no hauria de tenir també el doble d’escons? La proporcionalitat entre vots i escons no es pot aplicar en aquest cas, així que es tractaria de fer un sistema en el qual aquesta proporcionalitat sigui al més justa possible.

De sistemes n’hi ha molts: des del proposat per l’atenenc Cleistenes (508 aC), passant pels de l’Acadèmia de Ciències de París en temps de la Revolució Francesa com són el “recompte Borda” proposat per Jean-Charles Borda el 1770 o el del marquès de Condorcet, fins als mètodes de Hamilton i Jefferson adoptats als EUA, on s’han utilitzat altres com el de Webster, Hill-Huntington, Dean i Adams.

Al nostre país –i en molts d’altres– fem servir el mètode dels divisors naturals conegut com a mètode D’Hondt, creat pel matemàtic belga Víctor D’Hondt. El recompte es fa de la següent forma: a partir del nombre de vots de tots els partits que han obtingut un percentatge mínim de vot –en el cas del Parlament és un 3%– es divideix aquest nombre entre 1, 2, 3, 4, 5… successivament. Si ho apliquem a la candidatura A, que té 2.000 vots, en anar fent les divisions obtenim els valors 2.000, 1.000, 666’67, 500, 400. I amb la candidatura B, que té 1.000 vots, obtenim els valors 1.000, 500, 333’33, 250, 200. El número més gran obtingut és el 2.000, per tant el 1r escó assignat seria per al partit A. El següent és el 1.000, que apareix a les dos candidatures, però el 2n escó s’assignaria a la candidatura A perquè té més vots totals, i amb la qual cosa el 3r escó aniria al partit B. El 4rt escó seria pel 666’67 i per tant al partit A. El 5è escó seria pel valor 500, que també està repetit, però que seria per a A ja que té més vots totals. Per tant el repartiment d’escons quedaria 4 per al partit A i 1 per al partit B. La llei D’Hondt afavoreix, però molt lleugerament, les llistes més votades.

Un altre mètode força emprat –a Alemanya i a Suècia– és el de Saint Lagué, que en lloc de dividir el nombre de vots entre 1, 2, 3… es divideix només entre els nombres imparells. En el mètode Hill-Huntington les divisions són entre 1, 2’45, 3’46, 4,47…

Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre