SEGRE

TRIBUNALS SENTÈNCIA

Condemnen un pres a pagar 20.640 euros per abandonar els fills

L’Audiència considera que “se n’ha desentès totalment i absolutament”

Vista aèria del Centre Penitenciari Ponent.

Vista aèria del Centre Penitenciari Ponent.ITMAR FABREGAT

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

L’Audiència de Lleida ha condemnat un intern del Centre Penitenciari Ponent a indemnitzar la seua exdona amb 19.200 euros i pagar una multa de 1.440 euros per haver abandonat els fills de la parella. En total, l’home haurà de pagar 20.640 euros com a autor d’un delicte d’abandó de família. El tribunal ratifica la sentència del jutjat penal número 1 de Lleida i desestima el recurs presentat per l’acusat, que va al·legar que no tenia “capacitat econòmica per contribuir a l’aliment dels seus fills” al trobar-se privat de llibertat.

L’Audiència assenyala que “l’acusat va incomplir de forma absoluta i persistent els deures inherents a la pàtria potestat respecte als seus fills i ho va fer de forma absolutament injustificada”. El tribunal argumenta que, des que la parella es va separar, l’any 2008, l’home “no ha realitzat cap tipus d’aportació econòmica per a l’alimentació dels fills”, i li recorda que l’any 2010 es va establir judicialment que havia d’abonar una pensió mensual de 400 euros i que consta que va arribar a cobrar un subsidi d’atur del qual no va destinar cap quantitat per als seus fills. El tribunal també afegeix que “és certament significativa la declaració de l’acusat” que va reconèixer que no va abonar les pensions i “que feia vuit o nou anys que no veia els seus fills, amb qui ni tan sols havia intentat contactar per telèfon”. Per tot plegat, l’Audiència de Lleida considera que “l’acusat s’ha desentès total i absolutament dels seus fills, i no només respecte a la seua obligada contribució econòmica a l’alimentació, que podia estar condicionada per la seua escassa capacitat econòmica [...] sinó que es va tractar d’una omissió absoluta en relació amb els deures inherents a la pàtria potestat com són la companyia, l’alimentació, educació i procurar-los una educació integral, així com representar-los i administrar els seus béns”.

Fa nou anys que l’home no veu els seus fills i ni tan sols hi ha contactat, segons el tribunal

Finalment, el tribunal recorda que va deixar de complir els seus deures “senzillament perquè no va voler fer-ho”. Aquesta sentència és ferma i no es pot recórrer.

tracking