Un sistema sanitari anquilosat?

El sistema sanitari català està anquilosat i necessita canvis per adaptar-se a la realitat actual posant el focus a solucionar els problemes de salut dels ciutadans. Així ho van posar de manifest ahir a la Llotja els protagonistes de la jornada Els futurs reptes del sector sanitari, organitzada pel grup SEGRE i HLA Perpetu Socors. Van ser el catedràtic d’Economia Guillem López Casasnovas, que va fer una conferència, i els participants en la posterior taula redona: Antonia Solvas, secretària del consell d’administració de HLA Perpetu Socors i del consell rector de Lavinia; Lluís Donoso, cap de Radiologia de l’Hospital Clínic; i Rafael Gomáriz, cap de l’assessoria jurídica del CatSalut.

López Casasnovas va detallar les principals dades de la despesa sanitària i va indicar que una de les principals diferències entre Catalunya i l’Estat és que aquí tan sols un 44% de la producció del sistema públic és de gestió directa pública (centres de l’ICS), mentre que el 56% és de gestió aliena, quan a Espanya el 85% és de gestió directa pública.

“El nostre sistema està molt anquilosat, moltes vegades es diu que és molt bo i cal consolidar-lo, quan cal flexibilitzar-lo, adaptar-lo a les noves situacions, si no, els entusiastes del sistema seran els que se l’acabaran carregant”, va afirmar. Va advocar per “resoldre els problemes de salut dels ciutadans mitjançant un sistema financerament sostenible”. Va assenyalar que la gestió pública directa constitueix un model burocràtic i jerarquitzat i que la seua reforma passa pel sistema de concertació, en el qual la responsabilitat continua sent pública però permet a proveïdors privats prestar el servei. “Això no és privatització”, va emfatitzar.

A la taula redona, Solvas també va posar èmfasi en la necessitat d’introduir canvis organitzatius. “Cal posar el pacient en el centre de les decisions i cal anar cap a una medicina personalitzada”, va indicar, després d’apuntar que el sistema sanitari segueix centrat a tractar malalties agudes, quan és necessari parar atenció a aspectes com ara l’envelliment de la població i la prevenció. Així mateix, va insistir que “cal deixar de parlar de sanitat pública i privada, perquè formen part del mateix sistema”.

Per la seua part, Donoso va constatar que en la sanitat “costa molt implementar solucions que estan en el mercat i que en altres sectors serien òbvies” i va afegir que els avenços tecnològics comportaran que els mateixos professionals hagin de “reinventar-se modificant les seues actuals funcions”. En aquest sentit, va dir que la resistència al canvi “no només és política, sinó també professional”. No obstant, va defensar “els valors del sistema, com l’atenció universal”. “No se’ls ha de perdre de vista, perquè els canvis no resultin contraproduents”, va concloure. A més, Gomáriz va considerar que la sanitat “és refractària al canvi”, però va precisar que no és excepcional, ja que passa el mateix en altres sectors. Això sí, va opinar que “fins fa uns anys no era un camp de batalla polític, i ara sí que ho és, i això dificulta els consensos”.