x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

CAVE CANEM
  • RAMON CAMATS

Sexe sense innocència

Actualitzada 16/03/2019 a les 08:52
RamoRamon Camatsn Camats

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Ramon Camats

Que les paraules tenen sexe ho sabem de fa temps: la cullera no és el cullerot. Igual que el còlera és malaltia i la còlera és furor, el clau és per clavar i la clau per obrir. De les mencionades, llevat del pudor, que és vergonya, i la pudor, que és mala olor, el mot femení no té connotacions pejoratives. En canvi, la translació femenina d’home públic o cortesà, dona com a resultat prostituta. Fa temps que per a les llengües que tenen flexió de gènere i on, per defecte, s’usa el masculí, es van buscar dues solucions protocol·làries. La primera, disposar el femení de situacions i càrrecs, i la segona, dir els dos articles a les presentacions: “Benvolguts pares i mares”; “Els i les diputades”. El resultat és més aviat magre, però si més no estalvia les conseqüències d’aquell acudit vell que relatava una conversa entre dues dones. Una d’elles diu: “Em van convidar a una festa només per a gerents, jutges, directors generals, interventors, caps de negociat, inspectors...” L’altra pregunta: “I vas lligar molt, o què?” “Doncs no, totes érem dones.”

En anglès, diuen, no tenen aquests problemes: els mots no tenen gènere, no hi ha article per al masculí ni per al femení; tot és “the”, que és el o la indistintament. En xinès passa el mateix, amb la particularitat que la llengua s’expressa amb pictogrames, que representen sintèticament realitats concretes. En diuen radicals perquè a aquests s’afegeixen traços, que defineixen matisos semàntics, com si diguéssim “amic” i en derivéssim “amistat” o “amigable”. El que correspon a “dona” és significatiu: representa una dona fent reverència, inclinada i amb les mans entrellaçades. Això sol ja palesa la imatge “ideal” de la dona en la cultura mil·lenària xinesa, quallada en el llenguatge: submissió i inferioritat. I per arrodonir-ho, els termes negatius com “diable”, “enveja” i “gelosia”, entre d’altres, es formen sumant traços a aquest radical.

Les paraules, doncs, no són innocents. És pitjor, però, quan corrompen l’ànima i passen a fets. Adjunto un darrer cas del prejudici misogin quan esdevé criminal: A Itàlia dos condemnats per haver violat una dona han estat absolts en apel·lació. L’argument del jutge és sagnant: la noia era lletja, no hi va haver violació perquè no agradava als criminals.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre