SEGRE

AGRICULTURA ANÀLISI

Els cellers de la DO Costers del Segre augmenten

Assoleixen els 24,9 milions de quilos de raïm, la xifra més alta almenys des del 2011 || El preu del vi català es manté respecte a l’any 2015, segons Agricultura

Imatge de l’inici de la verema en una finca de Lleida el mes d’agost passat

Imatge de l’inici de la verema en una finca de Lleida el mes d’agost passatSEGRE

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Els cellers de la Denominació d’Origen Costers del Segre van entrar l’any passat un total de 24.907.798 quilos de raïm, xifra que representa un increment del 3,2 per cent respecte al 2015 i que és la més alta almenys des del 2011, segons recull l’informe elaborat per l’Observatori de la Vinya, el Vi i el Cava. La DO lleidatana va créixer, mentre que el conjunt de la producció de raïm de Catalunya va registrar l’any passat un 5,41 per cent de caiguda. De totes maneres, Costers del Segre és la quarta denominació de qualitat de vins catalans i representa el 6 per cent del total. Lideren el rànquing les del Cava (41,3%), la DO Catalunya (20,5%) i Penedès (13,8 per cent).

La producció total de Catalunya va superar els 416 milions de quilos. El 97,5% del raïm té com a primera destinació l’elaboració de vins amb denominació d’origen pròpia.

L’anàlisi de la conselleria d’Agricultura reflecteix que malgrat que les vinyes van patir un hivern sec, al final i al principi de la primavera es van registrar pluges, en termes generals, per garantir un bon brot dels ceps i un correcte desenvolupament vegetatiu. A més, les pluges del juliol van contribuir a un cert engreixament dels carrassos.

El grau alcohòlic de la campanya 2016 a Catalunya es va reduir lleugerament respecte a la campanya anterior. Les caigudes més grans es van produir en les varietats trepat i pinot. Al contrari, va créixer en la garnatxa blanca.

L’estudi elaborat per Agricultura analitza els preus dels vins al consum del desembre dels anys 2015 i 2016 i apunta que es mantenen estables, amb un mínim descens del 0,1 per cnt. L’informe revela, tanmateix, una evolució dispar per tipus de caldo.

Mentre que el vi negre cau un 4,2 per cent, el blanc es revaloritza un 3,7% i el cava incrementa el seu preu un 1,5%. L’informe de l’Observatori fa un apunt i explica que en els tres primers mesos del 2016 la tendència acumulada apuntava increments de preus dels vins, però que el mes de desembre, al contrari, es va apreciar una evolució a la baixa.

La campanya del 2016 es caracteritza per un avenç en les entrades de raïm registrades als cellers en comparació amb la campanya anterior, amb volums de carrassos superiors al 90 per cent de la collita amb data de 10 d’octubre.

“Aquest avenç concorda amb l’opinió majoritària de la comunitat científica sobre la constatació de l’escalfament global com un fenomen real”, segons l’informe de l’Observatori de la Vinya, el Vi i el Cava. De fet, grans cellers, com és el cas de Torres, estan apostant per plantacions cada vegada en terrenys de més altura respecte al nivell del mar sobre els quals solia ser habitual. D’aquesta manera busquen finques en zones que podríem qualificar de més fredes per fer front al canvi climàtic.

L’informe de l’Observatori recull també enquestes als productors per conèixer les seues impressions sobre el sector. Per exemple, creix fins als 5,5 punts sobre un total de 10 el grau de satisfacció dels viticultors amb la marxa de la seua activitat. L’Observatori destaca que és el nivell més alt de la sèrie iniciada el 2012. L’informe també posa de manifest que els productors tenen clar que cada vegada hauran de dependre menys dels ajuts. De fet, cada cop estan menys d’acord amb l’afirmació que les primes són necessàries per a la subsistència. Alhora, els productors estan majoritàriament d’acord amb l’opinió que els ajuts agroambientals sí que serveixen.

Així mateix, augmenta l’acord respecte a les afirmacions “el preu que paga el celler/cooperativa reflecteix fidelment el preu de mercat i el celler/cooperativa valora la qualitat del meu producte”. En una escala de fins a un màxim de deu punts, aquestes dos afirmacions aconsegueixen un 6,3 i un 7,1, respectivament, segons el resultat de l’Observatori.

tracking