La fruita de pinyol registra preus un 25% superiors per la baixa collita

La caiguda de la producció de fruita de pinyol a Lleida, de fins a un 30% sobre el potencial de les finques, s’està traduint en preus fins a un 25% superiors als de l’any passat. Les cambres frigorífiques tenen les existències més baixes en cinc anys en un mercat d’elevada demanda per la calor a tot Europa.

Els agricultors de Lleida estaven farts, any rere d’any, de sentir parlar de la tempesta perfecta, problemes que es combinaven i, en cada campanya, per raons diferents, acabaven tenint resultats molt discrets o pèrdues. Enguany la situació és ben diferent. La producció local no ha hagut d’enfrontar-se a la competència de Múrcia, la qual cosa comunament es coneix com a solapament de campanyes, que no és més que es trobin al mercat préssecs i nectarines murcianes amb les de Lleida.

Aquesta circumstància es tradueix en una sobreoferta i una caiguda de preus a l’inici de la temporada de comercialització de Ponent, unes males cotitzacions que són difícils de remuntar. Aquest any, Múrcia ha entrat al mercat fins i tot amb cert avenç i Lleida, al contrari, ho ha fet amb retard amb algunes varietats. D’aquesta manera, s’ha superat un dels grans problemes.

Amb tot, la raó principal és que l’oferta de préssecs, nectarines o paraguaians és molt baixa enguany. El director de la patronal de la fruita catalana, Afrucart, Manel Simon, explica que és de l’ordre d’un 5% inferior a l’any passat, que ja va ser curta.

Però adverteix que la comparació significativa és que aquest any sortiran de les finques lleidatanes entre un 25 i fins i tot un 30% menys collita que el seu potencial productiu, és a dir, de la seua capacitat real si no es produïssin problemes com la sequera, les gelades o la pedra, per posar alguns exemples.

Però si aquesta primavera hi ha hagut un protagonista en la fructicultura ha estat la pedra, començant amb la precoç i devastadora tempesta del dia 19 d’abril. El fet que es registrés tan aviat ha permès que algunes explotacions hagin pogut salvar collita perquè el granís va caure fins i tot abans de l’aclarida. En altres casos, tanmateix, han perdut tota la fruita i s’han de conformar amb les indemnitzacions d’Agroseguro.

La curta collita no és una exclusiva dels camps de Lleida. França ha anat perdent capacitat productiva, avui és deficitària de fruita d’estiu i acaba necessitant la importació. Itàlia, per la seua part, també té un sector a la baixa i, malgrat certa recuperació, aquest any és lluny del la seu potencial. Grècia dedica bona part de l’estoc a la indústria, però és un gran productor i en anys de gran collita pot ser un competidor del producte en fresc a l’Europa de l’Est. Com a vasos comunicants, afirma el director general d’Afrucat, acaba repercutint als del centre i el nord del continent, on Lleida es juga bona part dels seus resultats.

Aquest any Grècia tampoc no és un problema perquè el volum que té per comercialitzar és un 21% inferior. Aquestes variables fan que avui no hi hagi tensió per col·locar producte a Europa, més aviat al contrari.

Les cambres frigorífiques de Lleida tenen en aquests moments les existències de préssecs i nectarines més baixos dels darrers cinc anys. “La fruita que arriba pràcticament només es refreda i torna a sortir cap a destinació. Treballem amb estocs diaris”, explica.

Les altes temperatures s’han instal·lat a tot Europa i amb elles, la demanda del consumidor és elevada, tant que és difícil, per no dir impossible, cobrir tota la demanda i el sector acaba donant preferència als clients. “Quan no tens prou producció, prioritzes els mercats europeus”, i això es notarà quan es faci balanç de les exportacions a tercers països, sentencia la patronal.

La llei de l’oferta i la demanda s’està complint i la falta de producte es tradueix en preus que, en aquests moments, se situen entre un 20 i un 25% per sobre dels de l’any passat. Als lineals, amb el gran ventall de qualitats i presentacions, els preus més habituals comencen en 2,5 i arriben fins als 5 euros el quilo. Però com sempre, els resultats finals per a pagesos i empreses dependrà del volum de producte disponible. De poc serviran els bons preus a qui hagi vist delmats els seus quilos per la calamarsa.

Fins a un 36% menys sobre el potencial productiu

La producció catalana de préssec, liderada per Lleida, caurà respecte al potencial fins a un 36% en el cas del redó, mentre que el paraguaià ho farà en un 31%. La pavia, finalment, és la que menys retrocedeix, amb un 21 per cent.

L’estabilitat de collita, la tònica

De cara a la campanya de poma s’aprecia força estabilitat en la producció. A Lleida amb prou feines creixerà un 1% respecte a la de l’any passat. Pel que fa a les cinc últimes campanyes, puja un 6 per cent.

Sense un de cada tres possibles fruits

La producció de nectarina catalana és un sis per cent inferior a la de l’any passat. Però respecte al potencial de les finques, és un 33% menor, segons els càlculs proporcionats per la patronal Afrucat.

Recuperació respecte a un 2024 per oblidar

Lleida podrà treure al mercat la campanya vinent 105.590 tones, un 48% més que l’última, que va ser pèssima pels problems de quallat. En comparació amb la mitjana 2020-2024 encara és un 3% per sota.