La UE proposa elevar el límit de nitrats de purins i fems com a fertilitzant en cultius

La Unió Europea es prepara per augmentar la quantitat de nitrats procedents de dejeccions ramaderes que poden aplicar-se en cultius. Planteja que els límits actuals, de fins a 170 quilos per hectàrea i any, puguin incrementar-se fins a 100 quilos més sempre que la dosi addicional no sigui de fems ni purins frescos, sinó de fertilitzants obtinguts del tractament d’aquests i altres residus orgànics. Els equipara així per primera vegada amb els fertilitzants minerals, l’aplicació dels quals no està restringida com passa amb els d’origen orgànic. Tanmateix, aquest canvi, aprovat el setembre per la Comissió Europea, pot tardar anys a incorporar-se a la normativa comunitària. Així ho van explicar ahir alguns dels ponents en les conferències sobre bioeconomia que va acollir la fira Agrobiotech.

Augmentar el límit de nitrats orgànics en cultius obre la porta a canvis al sector ramader. En primer lloc, augmentaria la disponibilitat de terreny per aplicar dejeccions, una cosa que condiciona la ubicació i la mida de les granges.

També oferiria un incentiu per tractar deposicions animals com a matèria primera per elaborar fertilitzants. Això, al seu torn, pot reduir les importacions de fertilitzants minerals.

“La tecnologia existeix, però encara no està prou implantada”, va advertir Carlos Ortiz, del departament d’Agricultura de la Generalitat. Va apuntar que limitacions tècniques i normatives fan ara per ara inviable que els fertilitzants orgànics puguin rellevar als minerals. Jordi Pous, del Centre Tecnològic Beta de la Universitat de Vic, va advertir que podrien passar almenys tres anys abans que el nou límit de nitrats orgànics sigui d’aplicació. Per la seua part, Laura Mejias, del Centre Tecnològic Beta, va proposar de fer servir les dejeccions compostades o tractades per altres mitjans en combinació amb altres materials per obtenir fertilitzants orgànics d’una efectivitat més gran.