Protesta d'agricultors a Lleida amb més de 100 tractors per exigir un replantejament de les ZEPA
La mobilització ha tallat l'avinguda Príncep de Viana i la Rambla Ferran
Més de 100 tractors han participat aquest dilluns al matí en una tractorada a Lleida per exigir canvis en la formulació i gestió de les zones d’especial protecció per a les aus (zepa). La mobilització ha començat a les 10 del matí als Camps Elisis i ha transcorregut per l'avinguda Príncep de Viana fins a l'estació i per la Rambla Ferran, on s'han concentrat.
La protesta ha estat convocada per Unió de Pagesos, Asaja, el Gremi de la Pagesia, Manifest del Gran Urgell, Regants del Segarra-Garrigues i Pagesos o Conills i coincideix amb una reunió a tres bandes –conselleria d’Agricultura, de Territori i sector– per analitzar la situació i les reclamacions dels pagesos.
Després de dues dècades de restriccions en les zones especials de protecció per les aus, el sector reclama poder-hi regar per garantir la viabilitat econòmica de les explotacions. A més, reclamen que Territori pagui els 3 milions d'euros anuals de les finques gestionades del canal Segarra-Garrigues i que es gestioni de forma equilibrada la fauna cinegètica, entre altres qüestions.
Aquests han estat alguns dels punts que les organitzacions agràries han plantejat als representants del Govern durant una reunió a la seu dels serveis territorials de Territori a Lleida que s'ha allargat més de tres hores. Mentrestant, els agricultors que s'han mobilitzat han fet sonar els clàxons dels seus tractors mentre bloquejaven la rambla de Ferran i l'avinguda Francesc Macià. Tot i que les organitzacions esperaven sortir de la trobada amb compromisos signats, el Govern els ha emplaçat a una nova reunió el 12 de desembre. Segons l'executiu, la reunió se celebrarà a Barcelona, però les entitats volen que es faci a Lleida i mobilitzar novament els tractors.
El Govern admet que és una qüestió a resoldre
El secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, ha avançat que en aquesta pròxima trobada discutiran uns protocols que s'enviaran per avançat a les organitzacions agràries en la línia d'agilitzar i facilitar les pràctiques dins les zones ZEPA i d'establir criteris de compensació pel servei que fa la pagesia en l'ecosistema. "El que ningú vol és que aquesta gent malvisqui, sinó que puguin viure bé de les seves explotacions i ajudar la biodiversitat. Evidentment, hi ha un greuge entre el qui pot regar i el que no, i s'han de buscar les mesures compensatòries suficients per equiparar les seves rendes al màxim possible", ha assenyalat.
El Govern veu complicat poder replantejar els límits de les ZEPA establerts per Brussel·les i aposta per buscar les escletxes legals que puguin fer més àgil i més permissiva tota l'activitat que es pugui portar a terme dins d'aquestes zones protegides. "Tot allò que es pugui fer amb coherència, amb seny i sigui legal, ho hem de fer", ha garantit Sargatal.
Decepció entre les organitzacions agràries
Per la seva banda, les organitzacions agràries s'han mostrat decebudes amb els resultats de la trobada perquè confiaven que s'acordessin les primeres mesures de forma immediata i creuen que "el Govern no ha fet els deures". El president d'Asaja, Pere Roqué, ha insistit que les zones ZEPA "són un problema greu per a la producció agrària, perquè no s'hi rega, però també són un reservori de fauna salvatge i cinegètica que ens està provocant la pesta porcina africana".
La responsable de Medi Ambient d'Unió de Pagesos, Carol Aixut, ha garantit que "anirem fins al final, perquè no podem permetre uns altres 20 anys de ruïna", i la representant del Gremi de la Pagesia, Mar Ariza, ha reclamat que les reunions serveixin per signar compromisos i aplicar la nova normativa de forma immediata. Rafael Piqué, president de la col·lectivitat de regants número 7 del Segarra-Garrigues, ha reivindicat que "qualsevol hàbitat sense aigua és un desert".
"Només podem fer una agricultura com la que feien els nostres avis"
Les entitats denuncien que les restriccions al regadiu limiten la viabilitat de l'activitat agrària i, de retruc, contribueixen a l'abandonament de les explotacions i al despoblament en les zones rurals. Pere Anton Mola és un agricultor de la Sentiu de Sió (Noguera) que té les seves finques de secà dins la ZEPA de Bellmunt-Almenara i reclama poder disposar d'un reg de suport per tenir la collita assegurada cada any. "És una terra molt bona que tenim, que es podria regar i treure'n molt fruit", assegura.
Per la seva banda, el president de la Cooperativa d'Aspa (Segrià), Josep Ramon Iglesias, lamenta que no puguin regar diverses finques malgrat que estan envoltades dels regs dels canals d'Urgell i Segarra-Garrigues. "Només podem fer una agricultura com la que feien els nostres avis el 1950. Cada any perdem les collites, una vegada i una altra. Les finques estan totalment devaluades i la nostra activitat està a punt de desaparèixer", adverteix.
En la mateixa línia, l'agricultor Jordi Vidal, d'Aitona (Segrià), constata que les finques en zona ZEPA no tenen un relleu generacional i s'estan abandonant. "La ZEPA comporta unes exigències brutals a l'hora de produir i dificulta que els pagesos tinguem una continuïtat i tinguem rendiments a les nostres terres. On hi ha zona ZEPA no hi ha vida i no hi ha futur", conclou Vidal.
