“L’agricultor de secà també necessita protecció”

“L’agricultor de secà també necessita protecció”, afirma Carol Aixut, responsable de Medi Ambient d’UP, una de les organitzacions agràries convocants de la protesta d’ahir contra la gestió de les zepes.

“El pagès és el principal gestor de la biodiversitat, perquè viu al territori, però l’aplicació de lleis agràries elaborades amb perspectiva urbanita ens ha portat a això”, afegeix. I què és això? Bàsicament, pèrdua de població i d’explotacions agrícoles i ramaderes a les zones rurals de Lleida, per les traves que es troben els projectes d’implantació o d’ampliació en aquestes àrees protegides, i la impossibilitat de gestionar la incorporació de joves a l’activitat.

“Aquesta és la raó de la protesta. Fa vint anys que lluitem i qualsevol projecte topa de cop amb la paret. Tot són traves”, explica.

“I vint anys després no s’ha creat l’òrgan rector que hauria de gestionar cada zepa i arbitrar les mesures per a la convivència de la conservació i l’agricultura”, anota, “amb la participació dels pagesos, els conservacionistes, els científics i altres col·lectius”.

Evitar l’abandó

“Hi ha una normativa, però a tot es diu que no. El problema és la interpretació de la norma. El que volem és que hi hagi una convivència entre agricultura i conservació, que es posin en marxa els òrgans rectors i que hi hagi una interpretació raonable de la normativa a l’hora d’aplicar-la”, resumeix Aixut, per “evitar l’abandó de les explotacions i dels pobles”.