Els agricultors posen vigilància per evitar robatoris als camps de fruita del Baix Segre

“Ahir a la nit va parar una furgoneta i em va oferir plata, em van preguntar a quant els venia el quilo, que ells l’agafaven. Al cap de poca estona en va venir una altra amb el mateix”, explica Fernando Alcázar, que a mitjans d’aquesta setmana cobria el torn de nit en la vigilància d’una finca de cireres del Baix Segre.

Els agricultors, farts de patir minves pels robatoris que cometen grups organitzats, han començat a desplegar grups de vigilants als camps. “Fem torns, amb relleus, i cobrim les 24 hores”, anota Alcázar.

Les sostraccions, normalment perpetrades de nit, es concentren en la cirera i l’albercoc, dos fruites de preu alt. La collita de totes dos començarà aviat: la segona arriba a vendre’s a 25 €/kg en botigues i mercadillos, i la primera sovint passa dels 10 €/kg. Tant el valor del botí com la minva per al pagès són elevades, per molt que el preu de distribució a comerços baixi a forquilles respectives de 10/12 €/kg i 5/6 €/kg.

“Fa anys que denunciem aquests robatoris i demanem als agricultors que presentin denúncies, perquè és l’única manera que els Mossos dediquin més efectius a impedir-los”, assenyala Jaume Gardenyes, responsable de Fruita d’UP (Unió de Pagesos).

“És un negoci redó: agafar cireres d’un altre i vendre-les a 10 o 25 euros. Vint quilos de cireres, que s’agafen en menys de mitja hora, són 200 euros com a mínim. I sense gairebé costos”, anota Óscar Moret, secretari general de l’organització agrària Uaga a Osca i fruticultor del Baix Cinca, on aquests episodis són freqüents. “Això, a més, visualitza amb claredat les diferències de preus entre el camp i la botiga”, afegeix.

Ambdós coincideixen que es tracta de robatoris a demanda, acordats prèviament amb el comprador del gènere o que venen els mateixos lladres. “Això es ven en fruiteries i mercadillos”, indica Moret. “Van a mercats o ho porten a botigues que els venen”, apunta Gardenyes.

“En les reunions amb els Mossos hem demanat que facin inspeccions als mercadillos, i que retirin la fruita sense traçabilitat, la que arriba sense albarà”, afegeix aquest últim, que també alerta sobre els riscos de consumir fruita de procedència clandestina per si no han passat els terminis de supressió dels fitosanitaris.

“És molt difícil capturar aquest tipus de lladres si no se’ls sorprèn in fraganti”, expliquen fonts dels Mossos, precisament per la dificultat de provar l’origen del gènere. Aquesta prova sí que és possible quan, com ocorre en ocasions amb les sostraccions d’ametlles i d’olives, el botí es mou en caixes o sacs identificables.