Així era el Shopping Center, la primera galeria comercial de Lleida
Es compliran ara els cinquanta anys de la posada en marxa d’una innovadora iniciativa || Més de 6.000 metres quadrats amb 37 establiments pensats per al gaudi dels lleidatans de finals dels setanta
Una vista més actual de l'edifici del Shopping Lleida.
El pròxim 13 de març del 2026, es compliran cinquanta anys de la inauguració del Shopping Center Ronda (1976), una ambiciosa iniciativa que pretenia convertir-se en la primera galeria comercial a Lleida.
Estava ubicada als baixos i primera planta d’un edifici, encara existent, al passeig de Ronda, en aquell temps incipient, i amb entrades, a més, pels carrers Segrià i Vallcalent. Un total de 6.400 metres quadrats que acollien 37 establiments, que representaven 54 gremis comercials i de serveis.
Un dels moments de la inauguració del Shopping Center.
Un projecte que, com es va anunciar en aquells dies als mitjans de comunicació, pretenia atansar Lleida a Europa fent palpable el creixement de Lleida, que en plena Transició democràtica després de la mort del dictador Franco, uns mesos abans, lluitava per desprendre’s de l’etiqueta de ciutat de províncies.
El Shopping Center Ronda estava dirigit per una junta, encapçalada per Rafael Barrot, com a director gerent, i formada per veritables pesos pesants de la societat lleidatana: Josep Lladó, Jaume Regany, Rafael Pujol, Ramon Pagés o José Banzo, entre d’altres. Així, al Shopping no faltava absolutament res: botigues de roba per a totes les edats, inclosa la moda premamà, comestibles, electrodomèstics, regals, perfumeries, llibreries, papereries, saló de bellesa i decoració, electricitat...
Un dels establiments comercials del Shopping.
Però el que s’anunciava com a autèntiques novetats per a delit dels futurs compradors eren el pàrquing gratuït (amb 150 places), cafeteria restaurant, que oferia serveis per a casaments, batejos i comunions, guarderia perquè els clients poguessin deixar a càrrec de personal especialitzat els seus fills mentre feien les compres, sala d’actes amb cine per a públic infantil (després la UE Lleida va obrir un bingo per recaptar fons per al club), un gimnàs i fins i tot una parada d’autobús a la cantonada Ronda-Vallcalent per afavorir l’accés als lleidatans.
La cafeteria restaurant, un dels seus atractius.
A la inauguració no va faltar ningú: governador civil (Manuel Breva Ferrer), alcalde (Ernesto Corbella Albiñana); governador militar (general Ruiz Mostany), president de la Diputació (Sangenís Corriá) i una llarga, llarguíssima llista d’autoritats que van mencionar al detall els mitjans de comunicació locals d’aquells anys, La Mañana i Diario de Lérida.
Tot Lleida va assistir a la inauguració.
Tanmateix, ni les perspectives ni les declaracions formulades en la inauguració no van acabar de complir-se. A poc a poc van anar tancant els comerços i van acabar sobrevivint només els de la planta baixa amb accés des de l’exterior.
Una veritable pena perquè Lleida va haver d’esperar uns anys més, exactament deu, per veure com fracassava un nou projecte, el Boulevard Victoria, la qual cosa explicarem aquest dimarts.
