Els furtius ‘reciclen’ precintes de caça per revendre’n l’ús per milers d’euros al mercat negre

Diverses sentències judicials conegudes recentment i algunes operacions policials desenvolupades al Pirineu han aflorat l’existència del frau amb els anomenats precintes o anelles, unes targetes identificatives dels trofeus que s’abaten, la reutilització clandestina de les quals es ven per milers d’euros al mercat negre.

Diverses sentències del TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) i algunes operacions policials desenvolupades al Pirineu han aflorat l’existència en el món de la caça major de l’anomenat frau dels precintes, unes anelles identificatives de les peces que s’abaten que s’arriben a vendre als circuits clandestins per diversos milers d’euros, fins a 3.000 segons expliquen fonts coneixedores de l’operativa.

Els precintes, també coneguts com anelles, són targetes identificatives, en uns casos per omplir in situ i en altres amb les dades ja impreses quan s’entreguen, que disposen d’una brida per agafar-los al cadàver de l’animal. Es col·loquen normalment a les potes o a les banyes. Són d’un sol ús, els expedeixen els responsables de les zones de caça (vedats o reserves) juntament amb els permisos i el seu número coincideix amb el de les peces que s’autoritza a abatre. S’han de col·locar quan aquestes són caçades, abans de pujar-les als vehicles en els quals es transporten.

En què consisteix el truc? A no utilitzar-les, a no col·locar-les en els animals que han estat abatuts abans de traslladar-los, segons el cas, als centres d’especejament o de taxidèrmia.

Això permet vendre’n la reutilització quan es tracta de permisos de caça oberts, és a dir, que no habiliten als caçadors per a una data concreta sinó per a un període. L’expansió del turisme cinegètic de luxe i la creixent puixança del negoci de la carn de caça estan generant les condicions perquè els tramposos disposin cada vegada de més oportunitats de negoci.

Els Agents de Miei Ambient d’Aran i els Agents Rurals van documentar recentment un episodi d’aquest tipus al desmantellar una xarxa de furtivisme en la qual veïns d’Aran venien per elevades sumes de diners la possibilitat d’abatre trofeus com isards, amb permisos expedits als locals, a canvi d’elevades sumes de diners.

“Es va comprovar que caçadors locals facilitaven el guiat i la logística a altres persones provinents de diferents llocs de l’Estat, principalment per a la caça il·legal de l’isard (Rupicapra pyrenaica), un dels trofeus cinegètics més apreciats del país”, assenyalen fonts del Conselh Generau d’Aran.

En un d’aquests episodis, “es va denunciar el local per capturar un cérvol sense precinte, i el foraster per haver caçat la femella d’isard sense autorització”, assenyalen. En un altre cas, en el qual van trobar dos trofeus caçats il·legalment, un no tenia precinte i l’altre el tenia mal col·locat, la qual cosa n’hauria pogut permetre la manipulació i reutilització, ressenyen.

Al grup, del qual van ser identificats sis membres, “se’ls atribueix la caça d’almenys vint-i-un isards i tres cérvols des del 2017 a la Val d’Aran”.

“L’anella és a la pràctica el permís per poder caçar un trofeu, però en realitat no se sap quantes n’hi ha en circulació”, expliquen fonts coneixedores de l’operativa.

Cacen nou daines amb permís per a sis i es guarden els precintes

El TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) ha ratificat les sancions de 3.001 euros de multa i dos anys de suspensió de la llicència de caça que la conselleria d’Agricultura va imposar a cinc caçadors que, en plena pandèmia, van caçar nou daines a la reserva nacional de caça Alt Pallars-Aran, concretament a la Guingueta d’Àneu, quan només tenien permís per abatre’n sis i els van portar a una sala d’especejament de carn de caça sense col·locar-los els precintes, una cosa que, si no hagués estat per la intervenció dels Agents Rurals, els hauria permès tornar a utilitzar-los. “La conducta objecte de sanció va esdevenir a les instal·lacions” de l’empresa, “on es van descarregar peces de caça sense disposar dels precintes de plàstic en el temps de la descàrrega, ni tampoc va ser aportada la documentació legal exigida, ni va ser acreditada la traçabilitat”, narra la sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJC, que afegeix que “van ser a més interceptats un total de nou animals pels agents” sense que els caçadors poguessin acreditar “que fossin els [tres] animals restants per a consum propi”. 

Els animals van arribar a la sala d’especejament, a Sort, un dijous d’octubre passades les nou i mitja de la nit, en un remolc de dos pisos tirat per un 4x4. Cap de les peces no portava el precinte necessari, segons ressenya l’atestat. El tribunal destaca la benevolència amb què la Generalitat va sancionar els caçadors: “La sanció imposada és una multa per un import de 3.001 euros i la privació de la llicència de caça o de la facultat per obtenir-la per un termini de 2 anys, que és el límit mínim legal, atès que la forquilla prevista per a les infraccions molt greus es fixa entre 3.001 euros i 120.000 euros, i la retirada de la llicència de caça o de la facultat per obtenir-la es fixa entre 2 i 5 anys”.