L'ACA impulsa en solitari la portada de Rialb i apuja la seua aportació fins als deu milions

L’Agència Catalana de l’Aigua ha decidit prescindir de l’empresa pública estatal Acuaes i impulsar, juntament amb els consistoris, consells i diputacions, la portada d’aigua de Rialb a trenta municipis de la Segarra, l’Urgell, la Conca de Barberà i l’Anoia. El conseller de Territori, Josep Rull, es va reunir ahir amb els alcaldes i els va plantejar una nova proposta de preus de l’aigua que rebaixa els anteriors durant els cinc primers anys però els incrementa des del sisè fins a l’any 25 a causa de l’amortització de les obres. L’anterior proposta no va satisfer els usuaris, especialment a la Segarra.

El 2015 l’ACA va plantejar el projecte, dimensionat per proveir 43.000 habitants de les quatre comarques, que preveia executar a través d’Acuaes. L’administració catalana hi aportava sis milions; quatre més les tres diputacions (dos dels quals la de Lleida) i 10,3 milions a càrrec dels usuaris, que havien de ser finançats per Acuaes i havien de tornar-se a partir de l’any 26 i fins al 50. Ahir, el conseller va plantejar que l’ACA assumeixi 10 milions i els usuaris 6,3, que pagaran per via tarifària. La diferència és que amortitzaran l’obra a partir del sisè any de l’entrada en servei. D’aquesta forma, els cinc primers anys pagarà dos cèntims menys que la proposta anterior per als primers 25. Tanmateix, de l’any 6 al 25 el cost serà 8 cèntims superior al que haurien pagat durant aquests primers 25 anys amb l’anterior proposta, malgrat que inferior als que es plantejaven per als anys 26 a 50 (quan es preveia l’amortització). L’obra quedaria amortitzada amb la meitat del temps. Conselleria i alcaldes es van citar a una nova reunió d’aquí a quinze dies per atansar postures. El director de l’ACA, Jordi Agustí, va reiterar ahir a Lleida que els tres trams de preus de l’aigua es deuen al cost del bombatge i són més grans com més gran és la diferència de cota. Així, Tàrrega és la que menys paga i la Conca de Barberà, la que més. La ruptura amb Acuaes en aquest projecte pretén agilitzar els tràmits, mentre que la gestió de l’aigua s’haurà de portar a terme a través d’una nova mancomunitat, que hauria de ser, segons Agustí, una ampliació de l’actual empresa d’aigües de la Segarra. El director va afegir que la mancomunitat pot decidir cobrar de diverses maneres, diferenciant, per exemple, quotes fixes i variables. L’ACA ha consignat 100.000 euros per al 2017 i 5,9 milions per al 2018, tot i que en faltaran quatre.

Agustí va explicar que en sis mesos poden tenir aprovat el projecte i declarar-lo d’interès públic a mitjans del 2017 per iniciar ja les expropiacions. A començaments del 2018, encara que el procés d’ocupació no hagi acabat, preveuen “començar a licitar l’obra” i iniciar els treballs aquell any. Agustí va assenyalar que la possible baixa de les granges com a usuàries del subministrament (tenen com a alternativa el canal Segarra-Garrigues) no afectarà pràcticament la imputació de costos. El projecte inclou la construcció de 122 quilòmetres de canonades.

La Segarra veu injust repartir costos en els preus de l’aigua La Segarra diu no a la proposta de la Generalitat sobre el repartiment dels costos de la portada d’aigua de boca des de Ratera. Segons el president del consell, Xavier Casoliva, la Segarra segueix sent la comarca més perjudicada en el preu tenint en compte el repartiment dels costos de l’actuació. Per aquesta raó, a la reunió que va mantenir ahir amb el conseller Josep Rull i el director de l’ACA, Jordi Agustí, es va acordar una nova trobada per al proper 16 de desembre, temps en el qual els tècnics de l’ACA i de la Segarra buscaran punts d’atansament.