SEGRE

ECONOMIA CONSTRUCCIÓ

Projecte a la Segarra per recuperar el guix com a material per a la construcció

La Universitat Politècnica de Catalunya i el Centre d’Estudis del Guix construiran un forn per fabricar-ne || Destaquen el seu valor en el respecte al medi ambient i asseguren que la normativa l’afavorirà

L’últim forn de guix era a Ivorra i va tancar el 1969. La pedrera està explotada per una cimentera.

L’últim forn de guix era a Ivorra i va tancar el 1969. La pedrera està explotada per una cimentera.X.S.

detail.info.publicated
detail.info.verificated

Creat:

Actualitzat:

El Centre d’Estudis del Guix juntament amb la Universitat Politècnica de Catalunya organitzaran al setembre unes jornades a Sant Pere dels Arquells, a Ribera d’Ondara, per mostrar a professionals del sector les claus de l’elaboració de guix i les seues aplicacions. Per dur a terme l’experiència es construirà un forn per fabricar guix en col·laboració amb la planta de ciment natural Tigre de Ribera d’Ondara. La intenció és recuperar aquest material com a element primari per a la construcció. Des de fa dècades, els ciments d’elaboració industrial, el formigó i el pòrtland han desplaçat el guix com a element constructiu. El seu ús ha quedat relegat a la decoració i els acabats interiors, per als quals s’utilitza un tipus de guix refinat que no serveix per a exteriors. Segons l’arquitecte, arqueòleg i membre de la societat Centre d’Estudis del Guix, Manel Julià, la seua extracció és possible i viable. Tanmateix, en l’actualitat no n’hi ha cap fàbrica a Catalunya i el material ha d’importar-se de fàbriques com la d’Albarrasí. Un exemple d’aquest sistema constructiu és a la recentment restaurada torre medieval d’Ivorra, on l’arquitecte Antoni Martí ja va optar pel revestiment de la façana original en guix. La falta de costum de veure aquest tipus d’acabats va provocar crítiques entre els primers visitants.

L’últim forn de guix de la Segarra estava ubicat precisament a Ivorra i va tancar les portes el 1969, si bé la pedrera continua sent explotada per la cimentera Lafac de Castellfollit de Riubregós. La Vall del Llobregós està ubicada en un espai d’interès natural (PEIN) precisament per preservar l’hàbitat únic de les seues guixeres. Al costat d’aquesta zona, concretament a Biosca, l’empresa Knauf de Guixers (al Solsonès) està tramitant una llicència d’explotació de guix per a interiors.

L’empresa Knauf, amb una guixera a Guixers, tramita un permís per explotar una pedrera a Biosca

Bona sortida econòmica

Segons Manel Julià, la proposta del nou forn tindrà una bona sortida econòmica per al territori de Lleida si s’aconsegueix un nivell de demanda per iniciar la producció. En aquest sentit, considera que afavoriran la seua producció les normatives que en poc temps obligaran a l’ús de materials més ecològics i més sostenibles.

Fa dos setmanes Manel Julià va participar en un itinerari per la Segarra amb un grup de geòlegs capitanejat per Josep Maria Mata i amb aficionats a la geologia en el qual es va debatre entre altres temes sobre la riquesa de guix que té el territori.

Un material habitual a la depressió central de Catalunya L’auge de materials d’elaboració industrial com el ciment va desplaçar el guix fa anys i va provocar la desaparició dels forns que el fabricaven per a la construcció, que havien estat presents a la pràctica totalitat de poblacions de la depressió central de Catalunya. Per a Manel Julià, no només es tracta d’un material constructiu ancestral i propi del territori sinó que a més és més respectuós a nivell mediambiental, per la seua transpiració més gran conserva millor la pedra, és menys nociu que el pòrtland i té millors característiques per aïllar des del punt de vista tèrmic pel fet de ser mal conductor de la calor. Per a Julià, el seu ús és viable avui en la construcció de pilars, murs, revestiments d’exteriors, sostres i paviments. A més, defensa que la seua utilització serà cada vegada més recomanada per la normativa comunitària per fomentar materials sostenibles ambientalment.

tracking