Lleida ha guanyat superfície de bosc durant dècades, però és més feble i vulnerable al foc

Els boscos han guanyat terreny a les comarques lleidatanes al llarg de les últimes dècades i ara s’estenen en sòl que en el seu dia van ocupar pastures i terres de cultiu. L’abandó de finques agrícoles i el declivi de la ramaderia extensiva han propiciat aquest creixement continuat de la superfície forestal. Tanmateix, els nous boscos tenen una vegetació més densa, feble i uniforme que els del segle passat.

Això els fa més vulnerables al foc, especialment en períodes de calor intensa com el d’aquesta setmana. Tots aquests factors es donen en els grans incendis que assolen la Noguera i el Solsonès des de dimecres. “El que està passant era una cosa predictible”, afirma Víctor Resco, professor d’Enginyeria Forestal de la Universitat de Lleida (UdL).

Resco atribueix en part la proliferació d’incendis a l’absència d’intervenció humana en els boscos. “A Europa el natural és que les persones formin part de l’ecosistema forestal”, va dir, i va argumentar que l’aprofitament tradicional dels recursos forestals, l’agricultura i la ramaderia han contribuït durant generacions a diversificar el paisatge dels boscos i a reduir la vegetació, cosa que els fa més resistents al foc.Això contrasta amb l’aspecte que presenten els boscos que creixen sense intervenció humana. “L’aigua de la pluja es reparteix entre un volum més gran de vegetació, cosa que la fa més feble”, explica Resco.

La sequedat d’aquesta matèria vegetal s’accentua en períodes de forta calor, en els quals el risc d’incendis creix de forma exponencial amb cada grau que puja la temperatura. Tot això s’ha donat aquesta setmana a Lleida, precisament quan es compleixen cinc anys després que Portugal patís el primer dels anomenats incendis de “sisena generació” a la península Ibèrica per la seua ràpida propagació. El foc que es va iniciar el 17 de juny del 2017 enmig d’una onada de calor va devastar grans extensions de terrenys i va provocar la mort de més de seixanta persones abans de ser sufocat, una setmana més tard. Resco considera necessari mitigar el canvi climàtic i posar en marxa noves mesures de gestió forestal per reduir el risc de grans incendis.

Ramaders retarden la transhumància al faltar pastures Ramaders de les comarques del Pirineu estan retardant la transhumància a causa de la falta de pluges i les altes temperatures (ahir a Sort els termòmetres van marcar gairebé 40 graus). Fonts del sector al Pallars Sobirà van assegurar ahir que aquesta és una situació generalitzada i van destacar que la sequera ha provocat que hi hagi manca de pastures a les muntanyes a les quals traslladen els animals perquè passin els mesos d’estiu.Per exemple, un ramader de Roní, al municipi de Rialp, va traslladar dimecres el seu ramat de vaques fins a la muntanya de Llessui. Ho va fer aproximadament quinze dies després del que estava previst com a conseqüència de la calor que es registra des de fa unes setmanes, informa E. Aldana.

«La gestió dels boscos és necessària»

Víctor Resco, professor d’enginyeria forestal a la UdL, considera necessària una correcta gestió forestal per evitar grans incendis. Per fer-ho planteja potenciar la fusta com a material de construcció, en un moment en què augmenta l’interès per aquesta gràcies a les seues qualitats d’aïllament tèrmic i acústic. També suggereix impulsar el consum de biomassa forestal com a combustible en substitució del gas o el gasoil. Així mateix, recalca la necessitat d’accions que contribueixin a mitigar el canvi climàtic. Al marge d’aquestes propostes, hi ha hagut altres iniciatives per revitalitzar la gestió forestal. L’Alta Ribagorça va posar en marxa anys enrere proves per recuperar pastures a través de cremes controlades. És una cosa que ara planteja també el Conselh d’Aran, a través del seu “pla estratègic de gestió sostenible de règim del foc”.