La concentració parcel·lària al Segarra Garrigues, parada en 11.000 ha per les ZEPA

Les zones d’especial protecció de les aus (ZEPA) ubicades en l’àrea d’influència del canal Segarra-Garrigues mantenen paralitzada la concentració parcel·lària en una mica més d’11.000 hectàrees de cultius. El procés de reparcel·lació, que permet dimensionar i agrupar les parcel·les per fer-les més eficients, s’ha completat en 32.644 hectàrees, un 75% del total, però l’altre 25% està bloquejat. El procés, que promou la Generalitat, implica una part del canal, que en total té prop de 70.000 hectàrees partint del projecte. Una solució a aquesta paralització seria efectuar una ecoconcentració, que implica agrupar finques sense obres ni grans camins, explica el president del Segarra-Garrigues, Josep Maria Jové, però xoca en ocasions amb l’oposició d’afectats. És el cas del recent desacord mostrat per uns quaranta propietaris de finques de secà a la Sentiu de Sió, Bellmunt d’Urgell i Montgai contraris a aquest procés que argüeixen que la seua tramitació és irregular. Aquestes parcel·les estaven incloses al Segarra-Garrigues fins que van ser excloses del regadiu.

En un altre ordre, Preixana va plantejar ahir als seus veïns portar a terme la primera concentració parcel·lària en una zona regada amb un reg històric. Ho va fer en el marc de les jornades tècniques, en les quals la conferència inaugural va tractar sobre aquesta temàtica i va anar a càrrec d’Anna Llobet, responsable de concentració parcel·lària d’Agricultura a Lleida. Llobet va destacar que “és important tenir present la concentració parcel·lària quan un reg històric ha de modernitzar-se, ja que has de fer una inversió i aquesta pot canviar substancialment si et planteges la concentració parcel·lària, en el sentit que pot beneficiar l’agricultor”. Llobet va afirmar que una concentració parcel·lària en un reg històric no s’ha fet mai i “avui hem vingut a plantejar-la a Preixana i a interactuar amb els propietaris de la zona per conèixer les seues inquietuds”, va dir. L’alcalde de Preixana, Jaume Pané, va afegir que “la modernització del Canal d’Urgell no es pot afrontar sense una prèvia concentració parcel·lària”. Va indicar que els principals beneficis d’aquesta reparcel·lació són “la reducció de costos a la producció i la xarxa secundària” i va reclamar a l’administració que escolti el territori. Malgrat tot, va admetre que implica “un procés de dol”.

Els problemes del secà i el regadiu, a debat

Preixana celebra fins demà les jornades tècniques, que en la catorzena edició se centren en les problemàtiques del regadiu i el secà.En la jornada inaugural, que es va celebrar ahir a la tarda, la conferència va tractar sobre la concentració parcel·lària en els regadius històrics. A Preixana precisament s’ha impulsat amb èxit la reparcel·lació a les zones de secà i ahir es va debatre sobre si és possible fer-la també a les zones dels regadius històrics. Altres temes que s’abordaran entre avui i demà són els cultius alternatius als cereals, aquest any, sobre el cànem industrial, i les limitacions de les zones d’especial protecció de les aus (ZEPA) per a l’activitat agrària, que comptarà amb la participació de Jordi Parpal, responsable de la reserva de Mas de Melons.