Enric Orobitg crea el seu últim gran mural de ceràmica dedicat a Verdú

Un enorme i espectacular mural de ceràmica inspirat en la població de Verdú i la seua antiga fira d’animals, que tant nom va donar al municipi, és l’últim projecte en el qual treballa l’artesà Enric Orobitg de Verdú. Malgrat que ja està jubilat, porta a terme aquesta creació per a un bon amic de la localitat. “Em va demanar que representés Verdú i la fira d’animals i amb els mesos ens hem anat animant, de manera que serà un mural ple de tota mena de detalls”, explica Orobitg. L’obra porta per títol Un somni perquè “parteix d’un somni d’un nen en els inicis de la humanitat i evoluciona cap als tradicionals treballs del camp i el poble de Verdú amb les seues cases, la torre del castell i fins i tot alguns dels seus veïns més il·lustres com Ramon Boleda, Guiu Sanfeliu, Josep Maria Castelló i Ramon Cardona, així com la Berenguera, que va fer construir les muralles encara visibles”, comenta.

Es tracta d’un mural de 7 metres quadrats que s’instal·larà en una paret cantonera i la part superior del qual sobresortirà del mur. Aquest ceramista de Verdú revela que probablement serà el seu últim projecte de grans dimensions.

Orobitg, que procedeix d’una família d’artistes, es va formar de manera autodidacta i va començar a treballar com a ceramista als 30 anys quan es va instal·lar a Verdú, encara que abans havia tingut unes primeres nocions a Barberà del Vallès, on fins i tot va fabricar un forn que va funcionar tan sols un parell de cuites. Durant la seua dilatada trajectòria professional, ha creat nombrosos murals com el dedicat als 20 anys de la revista Xercavins o el d’homenatge a Ramon Boleda, que formen part de la ruta de murals ceràmics de Verdú.

Ja jubilat, reconeix estar “sorprès” d’haver arribat fins aquí. “De jove era molt bohemi i sempre he prioritzat la meua independència i la meua llibertat, no volia estar lligat a un tercer, i m’ha sortit bé, sempre vivint i gaudint del moment, de la producció de les peces, sense pensar en una projecció determinada”, destaca, malgrat que afirma que “aquest ofici requereix ganes, t’ha d’agradar”. Es va guanyar la vida bàsicament amb les peces que venia a la botiga. “Els murals no eren rendibles perquè suposen moltes hores, encara que els feia perquè m’agradaven”, reconeix. També va passar moments complicats per la baixada de les vendes per les importacions i la globalització, fet que el va obligar a passar els últims anys de la seua vida laboral com a treballador de la brigada, que valora de forma positiva perquè “vaig estar al servei del poble i va ser molt gratificant”. “Aquest últim va ser un dels pocs treballs en els quals vaig haver de complir un horari, però ho vaig fer a gust”, apunta.

Per a Orobitg, “l’artesania com es coneix en l’actualitat no té futur”. Aquest reconegut ceramista de Verdú pensa que “els tallers s’obriran a interessats en el món de la ceràmica”, que assegura que “són molts, per crear, experimentar i passar l’estona, una tendència que ha anat aflorant especialment després de la covid”. Orobitg recorda que quan ell va començar en el sector “hi havia molt poca informació i els coneixements, molt ben guardats, passaven com si fossin un secret”, mentre que “ara ho pots trobar tot a internet i les xarxes socials. A dia d’avui hi ha una indústria molt important dedicada a l’elaboració de productes ceràmics”, afirma.